Revista "Espai l'Almirall" especial de Nadal La setmana passada us informàvem que l’empresa MÍTIC Gestió Cultural, principal patrocinadora del Cercle Català d’Història, havia presentat el seu nou web destinat principalment als seus clients, i amb tots els serveis que estan a la seva disposició. Avui, MÍTIC ha posat en circulació, el nou exemplar de la seva revista "Espai l'Almirall", en aquest cas un especial de Nadal, amb productes de merxandatge i amb la que us fem arribar productes relatius al nostre imaginari històric català que de ben segur seran del vostre interès. Podeu descarregar el catàleg esmentat en format pdf o visualitzar-lo en format de Llibre-3D. (.url)
Manipulació històrica "Hi ha un corrent de la historigrafia destinada a reividicar aportacions històriques fetes pels catalana i considerades espanyoles pels espanyols: des de probables fantasies com el Lazarillo de Tormes o la catalanitat d’Hernán Cortés fins a fets inqüestionables com la manpipulació castellana de al descoberta d’Amèrica. I moltes d’ altres, com la manipulació d’un dels descobridors de Terranova, Joan Cabot i l´espanyolitzacio forçada , urbi et orbi, de tot el que sigui català-valencià-balear." Article d'en Jaume Fàbrega. (.pdf)
La “ROYAL NAVY” en la guerra del francès (1808-1814) (III) "En el transcurs de 1809 hem trobat poca activitat naval d’importància si no tenim en comte les tasques de suport puntual a la lluita terrestre. Un dels problemes que tenia plantejat l’exèrcit imperial era el dels seus subministraments. La línia Perpinyà – Barcelona estava tallada per la ciutat forta de Girona, que oferia una resistència terrible als interessos de Napoleó." Article d'en Gustau Adzerias. (.pdf)
Francesc Macià i el Parlament de Catalunya "Son poques les persones que en un moment determinat aglutinen entorn de la seva figura tota una nació i empenyen grans canvis en el curs de la història. I encara són menys les que esdevenen referents imprescindibles per a entendre el que ara som i el que aspirem a ser col·lectivament. Francesc Macià I Llussà, primer president de la Generalitat de Catalunya contemporània, és una d'aquestes persones." Article de n'Ismael E. Pitarch. (.pdf)
"Ñ" "La representació gràfica o visual per identificar cultura o parla espanyola s’ha fet recauré amb estilitzada operació de màrqueting en una lletra de l’actual abecedari de la llengua castellana. El grafema “Ñ”. En dic actual ja que en castellà sabem que, en temps reculats i il·lustres, la fixació ortogràfica inicial per reflectir un nou so va ser fet amb el grup ‘NN’. Cert és que la forma “Ñ”, que prendria més tard el relleu bé es mereix avui un reconeixement per la seva singularitat i excepció." Article d'en Manel Ramoneda i Coch. (.pdf)
Les Corts de Castella i Lleó aproven deixar sense efecte la sortida de papers de Salamanca "El ple de les Corts de Castella i Lleó ha aprovat amb el vot a favor del PP i el rebuig de la bancada socialista que es deixi sense efecte l'acord adoptat pel Patronat del Centre de la Memòria Històrica pel qual es va decidir la transferència al govern basc i a la Generalitat de Catalunya de diversos documents confiscats durant la Guerra Civil espanyola." Article del diari AVUI del 15/12/10. (.pdf)
Especial
Em dic Catalunya i sóc una nació (III) "Què és una nació? segons el diccionari de la real acadèmia de la llengua espanyola (ús aquest diccionari perquè aquesta part de la població no s’alteri) és, en una de les seves accepcions, “Conjunt de persones d’un mateix origen i que generalment parlen un mateix idioma i tenen una tradició comuna”. Aquest documental-reportatge, en principi, està dirigit a un públic infantil, però el seu contingut ens serveix a tots. “Em dic Catalunya i sóc una nació” és un documental que no ha de ser mal interpretat, diu el que diu i no li busquem més significats. En aquest vídeo es fa un recorregut sobre la història de Catalunya, de les seves gents, llengua i cultura. Gaudiu-lo!"
E-arxius
Espai de recuperació d'articles de les nostres bases de dades que ja han estat publicats anteriorment i que pel seu contingut creiem oportú tornar a presentar als nostres lectors.
Els remences "En 1486-04-21, a la vista del benestar dels pagesos catalans lliures reialencs i dels pagesos catalans lliures aloers, i amb el suport de dites dues classes de pagesos, els pagesos catalans de remença aconsegueixen, després d’un alçament d’armes, que el rei Ferran, dit el Catòlic, firmi al monestir de santa Maria de Guadalupe (a 90.000 metres a l’est del municipi de Càceres) la sentència arbitral de concòrdia (coneguda com sentència arbitral de Guadalupe) que allibera els pagesos de remença de Catalunya (aproximadament una tercera part dels pagesos de Catalunya, ja que les dues terceres parts ja havien comprat la seva llibertat durant el segle 15) de l’adscripció a la terra..." Article d'en Marcel Mañé. (.htm)