Inici  |  Contacta´ns  |  Mapa del web  |  Enllaços Merxandatge  |  Hemeroteca  |  Cerca avançada
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Principals activitats
Les conferències
Cafè-tertúlia Bcn
Cafè-tertúlia Palamós
Les rutes guiades
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català

  Grans projectes

Homenatge a Colom
i a la marina catalana

2008
2009
2010
2016
Cicle de conferències
sobre la marina catalana

2009
2010
Campanya gastronòmica
Menú: l'Amèrica de Colom

2010
54 Congrés Internacional d'Americanistes
2012
Cicle de conferències
actes Tricentennari BCN

2014
Cicle de conferències
actes Tricentennari Palamós

2014

  Documentació

Cal saber
La biblioteca
Historiografia
Narrativa històrica
Activitats

  Veu pròpia

Editorial
L'entrevista
La crítica

  Multimèdia

Àudio - Vídeo - Powerpoint
Youtube - Facebook
cch
 

Hemeroteca

» Setmana del 18/01/11 al 24/01/11

Espai d'actualització setmanal amb nous articles o d'altres d'interès

Refranyer

"Qui té bon nas té bon tracte"

La marina catalana

La descoberta d'Amèrica: Un frau històric universal
"Article i entrevista a n'Eva Sans i en Joaquim Ullan, membres del Cercle Català d'Història, i publicada a la revista mensual de l'Institut Químic de Sarrià, arran de la conferència que tots dos van oferir en aquesta institució el passat 3 de novembre d'enguany i que portà per títol, "La descoberta d'Amèrica: Un frau històric universal"." Article publicat a la revista mensual AIQS del 12/10.    (.pdf)

L'aportació catalana en el segon viatge de Cristòfor Colom
"En el darrer número de la revista semestral Cartulari del mes de desembre de 2010 i que publica l'Institut d'Estudis Històrics Medievals de Catalunya (web), apareix publicat el darrer article de la nostra investigadora, n'Eva Sans, i que porta per títol "L'aportació catalana en el segon viatge de Cristòfor Colom". Aquí podeu trobar més informació al respecte d'aquest aspecte històric." Article publicat a la revista semestral CARTULARI del 12/10.    (.pdf)

Leonardo da Vinci se dejó seducir por la sonrisa de la Moreneta
"Bajo el título "El viaje secreto de Leonardo da Vinci", publicado por Editorial Base, José Luis Espejo propone una nueva hipótesis sobre la vida y obra del genio del Renacimiento, intentando resolver dónde estuvo Leonardo entre el otoño de 1481 y abril de 1483. Los datos reunidos por Espejo parecen apuntar a una sorprendente teoría: Leonardo visitó y trabajó en Montserrat, siendo descendiente de antepasados catalanes." Article publicat al diari LA RAZON del 30/12/10.    (.pdf)

Temps de guerra i repressió

Un marí de pel·lícula: Petita història de lord Cochrane en aigües catalanes
"Per trencar una mica la monotonia que representa recopilar les dades de les activitats de la “Royal Navy” en el transcurs de la Guerra del Francès, en aquest article veurem amb una mica de detall l’actuació d’un marí (oficial de marina), que podem considerar, com a mínim, fora de la normalitat. Parlarem de Thomas Alexander Cochrane , conegut com a Lord Cochrane. Nascut a Escòcia, encara que la seva família, segons diuen els seus biògrafs, era d’origen víking. Considerat com un dels marins de guerra més audaços i reeixits del seu temps." Article d'en Gustau Adzerias.    (.pdf)

Casanova, a caballo y sin bandera
"Aquel día, en su gran hora, el conseller en cap Rafael Casanova, que no tenía nada que ver con la Generalitat sino que era el equivalente del alcalde de Barcelona, no iba a pie, sino a caballo, y no enarbolaba la bandera de Santa Eulàlia, que además era un pendón -la insignia, no la santa-. Casanova no vestía toga y pesados ropajes seudomedievales, sino pleno atavío de coronel, en correspondencia con su rango militar, con tricornio y casaca de galones dorados: tenía un aspecto global así como a lo Barry Lyndon, para entendernos." Article del diari EL PAÍS del 11/09/10.    (.pdf)

La crítica

La UE vol digitalitzar el patrimoni europeu de museus i institucions culturals públiques
"La Unió Europea (UE) vol impulsar un «nou Renaixement» gràcies a la digitalització de tot el patrimoni cultural europeu recopilat en museus, arxius, biblioteques i institucions culturals públiques al llarg dels pròxims anys, han destacat la comissària d'Agenda Digital, Neelie Kroes, i la comissària d'Educació i Cultura, Androulla Vassilou." Article publicat al diari EL PERIÓDICO del 10/01/11.    (.pdf)

La biblioteca

"Estimats reis mags: 35 jocs i joguines per recordar" d'en Ròmul Brotons
"Sabies que el Cine Nic, l’Exin Castillos o la Señorita Pepis són de procedència catalana? O que la Magia Borrás, un dels jocs més reconeguts i valorats, fou creada per una empresa de Calella (Maresme) el 1894? I que una dona, per demostrar que calia acabar amb el sistema de lloguer de terres perquè produïa l’enriquiment d’uns quants –els propietaris- i l’empobriment de la majoria –els llogaters-, va patentar un joc que acabaria sent el Monopoly?"
Per adquirir que aquest llibre, el teniu disponible a la revista Espai l'Almirall, que publica MÍTIC Gestió Cultural en col·laboració amb el Cercle Català d'Història. per la redacció.
   (.pdf)

Especial

Narcís Monturiol i Estarriol
Narcís Monturiol i Estarriol (Figueres, 28 de setembre de 1819 - Sant Martí de Provençals, Barcelona, 6 de setembre de 1885) va ser l'inventor de la primera nau de navegació submarina de propulsió mecànica.

A aquest enginyer, artista i intel·lectual va néixer a Figueres, fill d'un boter. Monturiol estudià a Cervera i es llicencià en dret a Barcelona el 1845, si bé mai va exercir-ne.

La seva amistat amb Abdó Terrades el portà a afiliar-se al Partit Republicà i a simpatitzar amb les idees socialistes d'Étienne Cabet. Donà suport a la participació catalana a la comunitat utòpica "Icària" i "Nova Icària", i hagué d'exiliar-se a França el 1848 a causa de les seves idees polítiques.

A partir del seu retorn, aprèn l'ofici d'impressor i munta una impremta on edità La madre de família (1846), El padre de familia i La Fraternidad (1847-48), que fou el primer diari comunista d'Espanya. Co-editor amb Joan Landa, de la sèrie Hombres i mujeres célebres de todos los tiempos.

La seva estada a Cadaqués, on es refugiar per fets polítics i en què es guanyava la vida com a pintor, li permeté observar la perillosa feina dels recol·lectors de corall. Això el va portar a pensar sobre la navegació submarina i quan tornà a Barcelona el setembre de 1857 organitzà la primera societat comercial a Espanya dedicada a l'exploració de la navegació submarina sota el nom de Monturiol, Font, Altadill y Cía. amb un capital de 10.000 pessetes.

El 1858 presentà el seu projecte amb una tesi titulada l'Ictini o la nau-peix. El primer viatge del seu primer submarí, l'Ictíneo I, tingué lloc el setembre de 1859 al port de Barcelona, davant de molt de públic aconseguir navegar completament sumergit durant dues hores i vint minuts [1]. Amb el capital obtingut es constituí l'empresa La Navegación Submarina amb l'objectiu de desenvolupar l'Ictíneo II. Aquest submarí amb un sistema de propulsió anaeròbica.

Altres invencions de Monturiol inclouen un procés per incrementar la velocitat de producció de paper adhesiu que aplicà quan fou nomenat director de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre de Madrid, màquina per fer cartipassos, màquina de fer cigarretes, pinsos a base de fusta de salze per a conills, procediment de fabricació de sabó en fred, soles de sabates sintètiques, cola líquida per a fusta, camises per a cilindres de motor, betum per a sabates, un velògraf aparell destinat a l'obtenció de còpies d'un original escrit o dibuixat, projecte d'un tranvia per a Tarragona, receptor giratori de vapor...

Es va llicenciar en Dret, fou caixista d'impremta, caixer de banc i diputat per Manresa a les Corts espanyoles en la primera República espanyola. (font: Wikipèdia)




 

E-arxius

Espai de recuperació d'articles de les nostres bases de dades que ja han estat publicats anteriorment i que pel seu contingut creiem oportú tornar a presentar als nostres lectors.

Cal saber

Alacant Alfonsí?
"Aquest article està dedicat a destacar el curt període, l’escassa influencia, el caràcter militar i per últim, la limitada actuació demogràfica que suposà la conquista castellana d’Alacant per part d’Alfons X el Savi. Per això presente les següents línies que pertanyen al estudi preliminar que realitzà el investigador Eduardo Camarero Casas al voltant de la publicació, en 1997, per part de la Diputació Provincial d’Alacant de l’edició facsímil del “Libro Antiguo de Beneficios de la Parroquial Iglesia de Santa María”, el qual consisteix en una recopilació de les clausules testamentàries extraides del “Llibre de Testaments de la Cort d’Alacant”. Tan sols he triat aquells paràgrafs que tracten aquest tema i els he traduït a la nostra llengua. El meu reconeixement més sincer al treball d’aquest autor." Article d'en Miquel Àngel Martinez.    (.htm)


Hemeroteca / Darreres novetats

 
 
Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:







Translation in real time
TRADUKKA




Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa





Barcelona 1713,capital d'un estat
"Barcelona 1713, capital d'un estat" de Jordi Peñarroja
(e-Botiga)





Productes MÍTIC

Merxandatge
MÍTIC Serveis Culturals





Granja Cristall - Palamós
Granja CRISTALL
El nou espai del Cercle Català d'Història a Palamós