Inici  |  Contacta´ns  |  Enllaços Cerca avançada  |  MITIC Experience
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Seccions

Editorial
Editorials anteriors
Agenda
Activitats anteriors
L'article
Articles anteriors
L'entrevista
Entrevistes anteriors
Notícies
Notícies anteriors
Recomanacions
Recomanacions anteriors
Opinió
Opinions anteriors
Projectes
Recerca colombina
Ràdio Liberty
Conferències
Conferències anteriors

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

La gran mentida del Mil-lenni

» 11.- En Colom hauria volgut ser president del Barça

  Directament relacionat amb la presa de possessió del Nou Món sobresurt el tema dels càrrecs polítics que sol-licità en Colom, recollits al "Llibre de les Capitulacions", a fi de poder-los desenvolupar en els seus nous dominis. I quins foren aquests càrrecs i títols que demanà en Colom ? Doncs el d'Almirall de la Mar Oceànica, el de Virrei i el de Governador Central.

  Doncs bé, nomès li hauria faltat demanar ser President del Barça, i és que tots aquests càrrecs demanats per en Colom eren càrrecs típics de Catalunya i que només la corona Catalano-Aragonesa podia atorgar. Ni amb la més absoluta candidesa es poden admetre virreis a la Castella del segle XV. I que, per tant, els virregnants americans, que durant quasi tres segles foren la columna vertebral del règim administratiu d'Espanya a les Índies, trobaren el seus lògics i directes antecessors en les institucions similars creades a Catalunya, Aragó, València, Mallorca, Sardenya, Nàpols i Sícilia. Les coincidències entre els uns i els altres són més que reveladores, car, fins i tot, és idèntic el llenguatge emprat a les clàusules dels nomenaments de virreis, lloctinents i governadors generals concedits pels reis catalans en els seus dominis mediterranis amb els que els Reis Catòlics atorguen a en Colom pels nous dominis ultramarins.

  Si comparem les "Capitulacions" guardades a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona, amb un altre document semblant, però guardat als arxius de Simancas i d'Índies observarem un cop més la mà dels censors. A cop d'ull, ja sobta que, mentre el de l'arxiu català s'acorda amb les prescripcions cancelleresques de la Corona d'Aragó, el dels arxius espanyols ho fan per la Cancelleria castellana i amb tots els seus requisits, però amb la incongruència de no haver-hi esborrat el nom del secretari Coloma, que és qui signa les "Capitulacions" que es guarden a Barcelona.

  Però hi ha d'altres canvis: l'omissió del mot <<General>> en referir-se al Governador (cosa que no sobta, ja que el mot <<General>> és el que li dóna una filiació d'institució de la Corona d'Aragó) ; l'eliminació de la frase <<...en alguna satisfacció del que ha descobert...>> pel fet que evidenciava una predescoberta; o la interpolació dels noms de tots els regnes que els Reis Catòlics posseïen , la qual cosa desvincularia l'empresa d'un exclusivisme catalano-aragonès.

  Són masses els senyals de catalanitat que s'escapen a la mà de l'adulterador. Les diferències que acabem de veure entre el document guardat a Barcelona i els dels arxius espanyols són fonamentals, com ho són els càrrecs que en Colom sol-licità als reis.

  La influència i la participació de Catalunya en l'ordenació jurídica d'Amèrica es fa tant o més concreta si ens adonem que a les Instruccions del 29 de maig de 1493 s'especifica que en Colom podrà nomenar jutges <<...tal com els acostumen a posar els altres virreis i governadors de Ses Alteses>>. Però, de <<Ses Alteses>>, és clar, com a reis de la Corona catalano-aragonesa, per tal com aquests càrrecs no existiren mai a Castella.

| Anterior | Índex | Següent |

 
 
Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana
"Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana, de Jaume Benages, Eva Sans i Joaquim Ullan.





Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:






Actualitat
Els paisatges del mediterrani!"





Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa