Envia a un amic

Catalans a la costa oest del Canadà

» Felip Bauza i Cañas, capità de navili i científic, un mallorquí a les costes de la Colúmbia Britànica

  Felip Bauza va nèixer un 17 d'octubre de 1764 a Ciutat de Mallorca. Els seus pares eran Bartolomeu Bauza de Deià (Illa de Mallorca) i la seva mare Maria Cañas de Sant Quintí de Mediona (Principat de Catalunya).

  Els pares van enviar al seu fill Felip a estudiar matemàtiques a la Academia de Pilots de la Marina a Cartagena, tot i no tenir masses diners per pagar-li els estudies. Allí va fer una carrera molt brillant i el 3 de desembre de 1773 va ésser nomenat Pilot de número i destinat al Departament de la Marina de Cartagena. Sortint llavors a navegar cap a Gibraltar i fent varies campanyes contra els anglesos.

  El 30 de gener de 1786 era ja Segon Pilot de número i era enviat a viatjar a les ordres d’en Vicente Tofiño de San Miguel, per la seva inteligencia en resoldre problemes de pilotaje i per fer unes cartes maritimes excel·lents. Durant aquest temps que va navegar amb Tofiño va fer un Atlas Marítim d’Espanya que va donar un gran honor al cos de la Marina espanyola.

  El 14 de febrer de 1789 era ja Alferes de Fragata i mestre de dibuix a l’escola de Guardiamarins. Aquest càrrec no el va exercir mai ja que va ésser nomenat llavors Director de Cartes i Plànols de la corbeta Descubierta, i va passar a formar part de l’Expedició d'Alejandro Malaspina al voltant del mon des de l’any 1789 al 1794.

  Aquesta expedició estava formada per dos vaixells el Descubierta i el Atrevida. Varen sortir de Cadis el 30 de juliol de 1789. Van visitar Nootka Sound del 11 al 28 d’agost de 1791 i van tornar el 21 de setembre de 1794 a Cadis.

  L’expedició de Malaspina va arribar fins el 60 graus latitud Nord i varen estar vuit dies ancorats al Port de Mulgrave, Badia de Yakutat, Alaska. Despres de viatjar per tos els voltants d’aquests llocs varen tornar cap al Sud i varen fer una estada desde el 11 al 28 d’agost de 1791 al Fort espanyol de Nootka Sound. Durant aquesta estada, Felip Bauza va recollir dades de la flora, fauna, cultura i costums dels habitants de Nootka Sound i va montar un observatori dins de una tenda de campanya per fer observacions astronòmiques. A més d'observacions en el camp de la geografia, hidrografia icartografia, ciències que dominava molt bé, va fer molts plànols d'aquests llocs de la costa del Pacific Nord-oest. Es pot dir que quasi va cartografiar tota la costa del Pacífic des de el pol Nord fins al pol Sud. Al Museu Naval de Madrid hi han dibuixos i plànols, originals, fets per ell de la Costa de la Colúmbia Britànica, Alaska i altres llocs del món.

  Quasi al final de l’expedició d'Alejandro Malaspina al voltant del món, Bauza no va trobar-se be de salut i va decidir tornar a Espanya, abans, amb la fragata comandada per José Espinosa Tello, via Valparaiso i Buenos Aires. Va fer plànols també d’aquests llocs. Va arribar a Cadis, un 21 de desembre de 1794, tres mesos màs tard que els seus companys de navegació de l’expedició de Malaspina.

  Una vegada a Espanya va anar a Madrid per publicar tots els plànols de l’expedicio de Malaspina i que ell havia fet, pero al ser empresonat aquest últim es varen suspendre totes les publicaciones d'aquest viatge.

  El 24 d'agosto de 1796 els seus superiors li varen donar l’ordre d’embarcar-se a la fragata Mahonesa per anar a lluitar un altre vegada contra els anglesos. Fet presoner, i posteriorment alliberat, va ser cridat el 29 de agost de 1797 a la Cort espanyola per encarregar-li la formació dins de la Direcció d'Hidrografia del Departament de Publicaciones i de la Biblioteca. Feina que Bauza va fer tan bé que va colocar a la Marina espanyola en un lloc honorific entre les de Europa.

  El l0 d'octubre de 1808 la Junta militar li encarrega un plànol de la frontera entre Espanya i Franca. A l'entrar Napoleó a Espanya, Bauza va tenir molts problemes ja que el nou govern va voler que’ls dongues tot el material que ell tenia en el seu poder, cosa que ell es va negar ha fer. Va sortir de Madrid a correcuite amb 6 caixes plenas de material, cap a l’exili.

  El 22 de juny de 1810 va esser nomenat Vocal per fer un informe d'un pla de seguretat exterior a les colònies del Paraguay i Riu de la Plata.

  A l'octubre de 1814 era Director Interí del Depósito Hidrográfico, pasant a ésser propietari d’aquest càrrec per la mort d’en José Espinosa Tello el 10 de setembre de 1815.

  Quan el rei Ferran VII va jurar la Constitució l’any 1820 va ésser nomenat Vocal de la Junta Suprema de Censura i el 13 de maig de 1821 era escollit per les Corts com individu de la Junta Protectora de la Llibertat d’Imprenta i se’l recomenava, per el Govern, per fer una nova divisió del territori nacional, acabant-lo el 18 de mars de 1821.

  Bauza va ésser nomenat Diputat a Corts, carrec que va jurar el 22 de febrer de 1822 pero per Reial Decret del primer d’octubre de 1823 va tenir que abandonar Espanya, després de 49 anys de serveis, ja que Ferran VII comença a tiranitzar el pais. Es va refugiar a Gibraltar i va ésser condemnat a mort en absència i s’exilia a Anglaterra.

  Durant la seva estada a Anglaterra es va dedicar a la geografia i hidrografia d'Espanya i Amèrica. Va publicar molts treballs entre els quals es troban els plànols de la Vall de Caracas, del riu Orinoco, Atures, Muipures i Cassigiari així com un mapa de la Republica de Colòmbia.

  Era amnistiat per Reial Decret del 23 de octubre de 1833 per poguer tornar a Espanya, que ell tant estimava, i tornar a abracar a la seva familia, però quan ja ho tenia tot preparat un atac apoplètic li va provocar la mort un 3 de mars de 1834.

  Una vegada mort Bauza, el govern anglés va voler comprar tots els tresor científics que ell tenia però d’acord amb el seu testament els seus marmessors varen fer arribar aquests tresors a Espanya.

Angelina Miró

Fonts:

  Museu Naval de Madrid.

| Índex |