Inici  |  Contacta´ns  |  Enllaços Cerca avançada  |  MITIC Experience
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Seccions

Editorial
Editorials anteriors
Agenda
Activitats anteriors
L'article
Articles anteriors
L'entrevista
Entrevistes anteriors
Notícies
Notícies anteriors
Recomanacions
Recomanacions anteriors
Opinió
Opinions anteriors
Projectes
Recerca colombina
Ràdio Liberty
Conferències
Conferències anteriors

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

Els personatges

» Grec Hel·lenístic (IV aC)

(Prohibida la reproducció total o parcial del dibuix sense previa autorització de l'autor)

Descarrega-t'el en PDF

  La irrupció de Macedònia com a potència política al món grec, amb Alexandre Magne en la seva culminació, va suposar la davallada definitiva de la cultura jònica (democràtica i filosòfica) en benefici d’un retorn a formes de societat esclavistes, antidemocràtiques i bel·licistes tal com s’havien manifestat a Micenes, Egipte i Messopotàmia. La justificació ideològica d’aquest enfonsament cultural va ser proporcionada per Aristòtil i una filosofia basada en l’exaltació de la guerra “justa” de sotmetiment esclavista contra el “bàrbar”, el menyspreu de la democràcia, la reducció de la multiplicitat de la sociabilitat a només la política -entesa en termes monàrquics- (praxis), el menyspreu de la sociabilitat dels filòsofs (que seguint el model platònic passava a especular en solitud) i de les classes productores (reduïdes llavors, com els estrangers, a la condició d’animalitat o esclavatge), etc.

  A Ibèria, l’hel·lenisme va manifestar-se en forma d’invasions cartagineses i romanes. La resistència ibera a l’assimilació estrangera va cloure al 197 aC amb la mort d’Indíbil i Mandoni i la implantació de la província romana de la Hispània Citerior respectant els límits antropològics ibers fins als Pirineus (a les actuals Aragó, Catalunya, Múrcia i València). Tot i així, el territori iber situat al nord dels Pirineus (Narbona, Tolosa) va continuar independent fins al 118 aC, moment en que els romans van fundar la ciutat de Narbo Martius al costat de la ibera Nero i crear la província de la Narbonesis.



Francesc Riart

 
 
Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana
"Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana, de Jaume Benages, Eva Sans i Joaquim Ullan.





Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:






Actualitat
Els paisatges del mediterrani!"





Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa