Inici  |  Contacta´ns  |  Enllaços Cerca avançada  |  MITIC Experience
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Seccions

Editorial
Editorials anteriors
Agenda
Activitats anteriors
L'article
Articles anteriors
L'entrevista
Entrevistes anteriors
Notícies
Notícies anteriors
Recomanacions
Recomanacions anteriors
Opinió
Opinions anteriors
Projectes
Recerca colombina
Ràdio Liberty
Conferències
Conferències anteriors

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

Catalunya, l'únic país que no té escut

» Cal saber

  Recuperem un article de premsa de l'Armand de Fluvià, publicat al diari AVUI el passat 26/07/05 (Diàleg, pag 18)

  Catalunya és l'únic país -crec que de tot el món- que no té ni tindrà -pel que sembla- escut oficial. També és l'única autonomia de l'Estat espanyol que no en té. Resulta que el primer escut de la península Ibèrica -i crec que el segon d'Europa- és el dels comtes de Barcelona, del qual tenim constància i prova des del 1150. Es tracta d'un escut d'or (o groc) amb quatre pals de gules (o vermells). Antigament dels pals heràldics en deien barres i popularment encara molta gent els esmenta d'aquesta manera. En la ciència o disciplina heràldica, les franges verticals són pals, les horitzontals són faixes, les diagonals de dalt a l'esquerra a baix a la dreta són bandes i de dalt a la dreta a baix a l'esquerra són barres. Per tant, científicament, tècnicament i acadèmicament no és correcte dir barres al que són pals.

  La bandera o ensenya dels comtes de Barcelona fou com llur escut, però en ella els pals esdevingueren faixes, o sigui franges horitzontals.

  La bandera dels comtes de Barcelona, després comtes-reis, i conseqüentment l'escut, foren territorialitzats, o sigui, esdevingueren propis del Principat de Catalunya, per la voluntat dels nostres sobirans. Efectivament, el comte-rei Martí I l'Humà, a la proposició (discurs de la Corona) que va fer a les Corts catalanes celebrades a Perpinyà el 1406, va manifestar que ja feia temps que ho era quan va fer esment que el seu besavi, el comte-rei Jaume II, quan va enviar el seu fill Alfons (el futur comte-rei Alfons III el Benigne) a la conquesta de Sardenya, li va fer a mans la bandera tot dient: "Fill, jo us dono la bandera nostra antiga del Principat de Catalunya, la nostra bandera reial".

  Com a assessor d'heràldica i genealogia de Catalunya que sóc per nomenament presidencial, i també com a president de la Societat Catalana de Genealogia i Heràldica, fa anys que gent del país i de fora ens pregunta i vol saber quin és l'escut de Catalunya com a país, i hem de respondre que oficialment no en té, però que el que li correspon tenir és el que anomenem dels "quatre pals", per antonomàsia (o sigui, d'or amb quatre pals de gules). I això és així perquè el nostre Estatut d'autonomia vigent no l'esmenta, l'ha oblidat.

  L'Estatut del 1979 només esmenta la bandera a l'article 4, que diu: "La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc".

  Resulta que al nou Estatut que està en projecte -malgrat l'assessorament que vaig oferir a la comissió del Parlament, explicant com haurien de definir l'escut i la bandera, i del qual no han fet cap cas- el tema dels símbols surt exactament com estava: obviant l'escut i definint incorrectament la bandera.

  És curiós el que passa a Catalunya: molt parlar i debatre si som o no una nació, però quan es tracta dels nostres símbols nacionals sembla que no interessin la gent o fins i tot que se'n vulgui prescindir. S'ignora totalment el nostre escut i es defineix incorrectament la nostra bandera, en comptes de fer-ho, en un lloc tan important i solemne com és l'Estatut, de la manera més objectiva, acadèmica, tècnica i científica, com abans he dit. A què juguen els nostres parlamentaris?

Armand de Fluvià i Escorsa
Assessor d'heràldica i genealogia de Catalunya

 

 
 
Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana
"Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana, de Jaume Benages, Eva Sans i Joaquim Ullan.





Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:






Actualitat
Els paisatges del mediterrani!"





Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa