Envia a un amic Ciutats i viles en l'organització fiscal del territori. Segles XVI i XVII (I)
» Cal saber
Per entendre una mica més com es configurava l'organització fiscal del territori i per veure de quina manera s'aplicava, oferim la transcripció d'un tall de la obra de l'Eva Serra, Valentí Gual, Agustí Alcoberro, Jaume Font sota la coordinació de Jaume Dantí “Ciutats, viles i pobles a la xarxa urbana de la Catalunya Moderna” - de Rafael Dalmau, Editor.
Des de mitjan del segle XVI i fins a les darreries del segle XVII, a Catalunya es consolidà un seguit de xarxes urbanes, encapçalades per la que girava entorn de Barcelona, paral·lelament al reforçament del poder polític de viles i ciutats.
En aquells moments, les vegueries reials van esdevenir la base de l'organització territorial de la Diputació amb la doble funció, d'una banda de govern i justícia, presidida per un diputat local en cada capital de col·lecta i , de l'altra, de de col·lecta fiscal amb tantes poblacions amb taules fiscals com requeria la recaptació de la bolla i les entrades i eixides. Per mitjà del sistema d'albarans de guia, les mercaderies circulaven- sotmeses a un estricte règim tarifari impositiu- sota l'imperatiu de pagament els taules fiscals principals de Catalunya. El Llibre dels Quatre Senyals, la recopilació de disposicions fetes entre els anys 1413 i 1455 relatives a la Diputació del Generalitat, el 1413, a efectes fiscals, contempla diverses taules de frontera. El capítol 18 indica que “ tota persona[...]que traurà de Catalunya o metrà en aquella les coses damunt expressades- des de robes fins a moneda- per la terra de Rosselló o de Vallespir haje e sia tengut de manifestar les dites coses a les persones, qui açò cullir seran deputades,o als compradors daquelles en la vila de Perpinyà.”Els capítols 23 al 28 incideixen en el mateix tema, assenyalant la mateixa o d'altres geografies catalanes.
“Libre dels Quatre Senyals del General de Cathalunya. Contenint diversos Capitols de Cort, Ordinations, declarations, privilegis, y Cartas Reals fahents per lo dit General” Impressor: Hieronym Margarit, 1634. Ubicació: Biblioteca de Catalunya.
[...] Les equivalències que ens ofereixen alguns tarifaris del final del XV i mitjan XVI ens assenyalen les procedències de molts productes. El tarifari de 1481 ens indica les equivalències dels pesos de Llevant( és a dir, d'Alexandria, Constantinoble, Rodes i Sicília), segons mesures de Barcelona..
Els tarifaris són indicatius de l'orígen de molts productes i revelen un important nivell de consum a Catalunya de procedència molt diversa. Això només ho pot explicar una població, no solament d'hàbitat dispers, sinó també, i fonamentalment vertebrada entorn de la multiplicació de punts de concentració anomenats ciutats, viles i llocs. Les ordinacions i crides indiquen eixos productius, que canvien amb el temps, canvis que són símptoma de transformacions en les estructures productives. En els capítols de la Diputació són constants les referències a la draperia del país. Al segle XV els “draps de la terra pagan un diner per lliure” d'eixida; són especialment importants les Ordinations fetes e ordenades sobre les drapades ques fan el lo Principat de Cathalunya ordenades fer el 1422 i proveïdes el 1424, en les quals hi van col·laborar les autoritats del govern més els oficis experts (peraires, teixidors i tintorers ) de Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Perpinyà “e altres ciutats, viles, castells e locs del dit Principat de Cathalunya. Cal suposa que és del segle XV la “Crida feta e ordenada sobre lo dret de les generalitats de la bolla de plom e sagell de cera de la ciutat y vegueria de Barcelona” amb 38 capítols, dels quals el 36 indica que “ els teixidors de draps de Barcelona han de posar quatre barres al drap passant de 20 lligaduras“
Provinent de la biblioteca Lluís Vives i extret de : Les costums marítimes de Barcelona universalment conegudes per Llibre del Consolat de mar, us oferim dos capítols d'interès. Un fa referència a què els pot passar a aquells que cometin frau al dret del general i l'altra és l'exempció d'impostos per les robes del Papa.
Portada d'una edició del Llibre del Consolat de Mar del 1518, conjunt de les ordinacions per les quals es regia la famosa institució
Capitol 53 = Les penes del qui fraudara lo dret del general
Eper esquiuar frau qui en les dites coses se pogues seguir, es ordenat que si alguna persona de qualseuol estament o condicio sia, fara frau en les dites coses, que perda aquelles coses en que la dita frau ara feta ho comesa. E no res menys pach per pena dos cents sous, exceptat en lo çafra e altres coses, que per ordinacio de la present cort son tengudes a maior pena, de les quals penes en cas que sien comeses e declarades e iutiades per los Deputats, la quarta part de ço que per ells sera iutiat sia del official qui fara la execucio si request ne sera, e si request no sera sia del general. E laltra quarta part sia del accusador si ni haura, de la qual los Deputats no puguen fer gracia sino sia del general; laltra quarta part sia dels arrendadors si ni haura, de la qual los Deputats no puguen fer gracia sino sia del general. E la restant quarta -236- part sia del general. Declarant que de les parts pertanyents al general, los dits Deputats no puixen remetre ne fer gracia sino de la meytat, exceptades empero de la present ordinacio les penes del çafra e altres de les quals es ia disposat en altres capitols. Volents que de aquelles los Deputats puguen sols fer gracia de la meytat.
Capitol 54 = Que les robes del Papa no paguen dret ni entrant ni exint
Declarat no res menys com axi sia estat ordenat en les corts generals de Cathalunya passades, que dret algu no sia exhigit axi per dret de entrades y exides com per dret de bolla de plom ni sagell de cera de alguns draps de lana, dor ni de seda ni daltres bens, ioyes o coses qualseuulla o quantes se vulla sien, qui verament sien del sant Pare e que sien comprades per los seus ministres, iurants a Deu e als seus sants quatre Euangelis per ells corporalment tocats, que dites ioyes, draps e bens son verdaderament e sens ficcio alguna del dit sant Pare, e comprats e comprades dels seus diners propris.
Eva Sanchez
|
|
|