Envia a un amic

Gramàtica i apologia de la llengua catalana

» Cal saber

  L’honor de fer que l’arrencada de La Renaixença tindria que correspondre a la publicació de la “GRAMÁTICA Y APOLOGÍA DE LA LLENGUA CATHALANA” de Josep Pau Bellot i Torres, impresa a Barcelona a principis de 1814 o sigui en el mateix moment en que els francesos evacuaren la ciutat, i que no caigué en el buit, com queda demostrat que sis o set anys després, calgué fer una segona edició.

  Fou el primer intent, des de 1714, de valorar i donar eines pel correcte ús de la llengua catalana. Necessitat nascuda per les disposicions de Napoleó, de fer que la llengua de Catalunya fos cooficial amb la francesa, i poder traduir, amb el màxim rigors, els codis napoleònics a la nostra llengua.

  Fora més ajustats als fets històrics atribuir la convenció del inici de La Renaixença a l’obra del clergue barceloní Josep Pou, i no a la també convencional, però “políticament correcta”: Oda a la pàtria d’Aribau.

  Recordem que durant la seva redacció, el Principat de Catalunya no formava part del regne d’Espanya, que tenia un sistema monetari propi, la senyera fou adoptada com a símbol identificatiu de Catalunya, tenia govern propi, ... Això si, formava part del imperi napoleònic, en el seu projecte de confederació europea.

  L’abdicació de Napoleó posar fi al intent de dotar a Catalunya dels instruments per fer un estat modern.

Gustau Adzerias