Inici  |  Contacta´ns  |  Enllaços Cerca avançada  |  MITIC Experience
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Seccions

Editorial
Editorials anteriors
Agenda
Activitats anteriors
L'article
Articles anteriors
L'entrevista
Entrevistes anteriors
Notícies
Notícies anteriors
Recomanacions
Recomanacions anteriors
Opinió
Opinions anteriors
Projectes
Recerca colombina
Ràdio Liberty
Conferències
Conferències anteriors

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

El carrer dels jocs florals

» Cal saber


Palau de Belles Arts

“Aquest palau que va albergar les nombroses festes culturals d'arrel catalana va ser enderrocat per Franco sense contemplacions. Al seu interior i exterior s'hi trobaven moltes estàtues i obres d'art d'incalculable vàlua que van desaparèixer: l'estructura de forja es vengué a pes.”



  A barcelona tenim el carrer dels jocs florals. Hem de pensar que la toponímia és tot un àmbit estudi apassionant i que els noms que tenen els carrers, les vil·les o ciutats, guarden relació amb algun personatge, amb algun ofici o amb alguna casa il·lustre que es troba en aquell carrer, amb elements de la naturalesa i que moltes vegades tan sols hem de prestar una mica d'atenció per endevinar d'on prové aquell nom que veiem escrit cada dia en passar pel seu davant però no sabem a què fa referència.

  D'una manera molt resumida i a l'espera de poder ampliar més el tema dels Jocs florals i de la Renaixença sabem que els Jocs Florals fou un certamen literari instituït a Tolosa de Llenguadoc l'any 1323 per la sobregaya Companyia dels Set Trobadors i que es va celebrar fins al 1484, on concorrien també trobadors i poetes catalans. Després de diverses temptatives, al 1393 per desig del rei Joan I, el Consistori de la Gaia Ciència es va instaurar a Barcelona fins les darreries del segle XV sota l'auspici dels monarques catalano-aragonesos.

  Des del segle XVI al XIX, la literatura catalana ens desapareix del context històric i no es tornarà a recuperar fins el 1859 amb la reinstauració dels jocs florals que propicien el “ Renaixement “ de l'escriptura.



  “ Amb la participació als jocs florals de Tolosa des del 1393, a la mort del rei Martí el 1410, la festa decau i passen uns anys sense que es trobin notícies de la seva celebració. El 1413, un decret d'en Ferran d'Antequera permetia als mantenedors, organitzar la festa no una vegada l'any, sinó sempre que volguessin, i confirmava la donació de 40 florins . Consta que se'n celebrà una a les primeries de l'any 1414. Hi assisti el rei i van prendre-hi part Felip de Malla i Enric de Villena.
Aquest príncep de sang catalana, si bé estadà de Castella, fou el president de les solemnitats de la gaia ciència fins a la mort d'en Ferran. Ell, que era dels verament capacitats per presidir-la i gelós de ses prerrogatives, fou també qui més detalls ens deixà en la seva Arte de Trobar. L'estructura del consistori havia canviat. Els mantenedors eren ja quatre: un cavaller, un teòleg, un jurista i un burgès, i l afesta es celebrava amb gran solemnitat a l'església dels frares predicadors, avui mercat de Santa Catarina. Això, però durà només fins a 1416, any en que en villena se n'anà a València.
Aquí pot dir que acaba la primera època dels Jocs Florals. Després se'n registren de celebrats a diversos convents i esglésies , però ja les refererències són vagues i tot sembla indicar que no corresponen a una organització especial, sinó únicament a iniciatives particulars.
El ver ressorgiment de la institució no arriba fins a 1859.“ [1]




Els trofeus dels Jocs Florals: Flor Natural per a la poesia amorosa o de tema lliure; Englantina d'Or per a la poesia patriòtica; Viola d'Argent per a ña poesia religiosa o moral


Dins l'escut dels Jocs figurava el lema Patria, Fides i Amor, el temes que tractaven les obres participants



EL MEU CARRER

Pel meu carrer passa una gent estranya,
homes i dones, cadascú, amb el feix;
pel meu carrer, que és dalt la muntanya,
corren les aigües i molta herba hi creix.

Cada passant és abordat pels gossos,
pels rondadors i els sorruts guardians;
de tota porta van eixint caps rossos,
els nins petits i altres vailets més grans.
Al fons de tot, quan el carrer davalla,
s'albira el mar amb sa lluor d'argent,
el nostre mar barceloní que calla
i és oblidat de tanta bona gent.

És cosa rara si algun carro hi puja;
només sé d'un que ve cada matí
i passa a l'hora en què el dormir ja enuja
i és dolç el dringoleig que els ulls fa obrir.

Tothom com a pagès s'hi diu bon dia,
perquè tots semblen coneguts de temps,
s'hi senten cants de gall, crits d'establia
i fins i tot manta sentor de fems.

Però és el vent, que d'entrebancs no cura,
del meu carrer el passejador és fidel:
ell ve rabent, sols un moment s'atura:
des d'aquí llença son clam al cel

Clementina Arderiu



[1] Segons ANTONI TORRENT I MARQUÈS, L’any 1.902, a la primavera, és prohibeixen els “Jocs Florals a Barcelona” els quals es faran a Sant Martí del Canigó ( Catalunya Nord) durant la tardor del mateix any a l’empara del bisbe de Perpinyà monsenyor Lluis Carselade du Pont. L’ordre de suspensió era dictada pel Capità General i Governador civil de Barcelona, al·legant que a la Gran Sala de la Llotja del Mar, on trindria lloc els “Jocs Florals”, no hi havia cap bandera espanyola. A la relació d’invitats s’hi trobava: Mr. Cardenal Casañas, Alcalde de Barcelona, Joan Amat i Sormaní, regidors: F. Cambó, J. Carner, Puig i Cadafalch.. i representants de diferents partits polítics i entitats culturals entre les que hi figura la “Societat Coral Catalunya Nova”. El gran triomfador dels “jocs florals fou Mossèn Miquel Costa i Llobera que guanyà: “ La flor natural i l’englantina d’or”.



Eva Sanchez

 

 
 
Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana
"Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana, de Jaume Benages, Eva Sans i Joaquim Ullan.





Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:






Actualitat
Els paisatges del mediterrani!"





Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa