Envia a un amic

L'estrella Tramontana i l'estrella Antàrtica demostren com la terra era esfèrica al segle XIV

» Cal saber

  Moltes vegades pensem que només les últimes tecnologies ens poden confirmar fets científics i ens oblidem que la nostra civilització ha arribat on es troba degut a tot el coneixement que hem heretat des de l'antiguitat. Així, la nostra ciència actual no pot obviar el mèrit dels nostres avantpassats i el seu coneixement dels astres, les medicions, la geografia o la cartografia entre d'altres ciències. Gran part de tot el que se sap avui en dia, ja es coneixia en èpoques antigues i modernes. No parem de descobrir cada dia notícies sorprenents als mitjans de comunicació que així ho confirmen.

  Els relats de segles passats ens descobreixen a través de la seva lectura no tan sols les descripcions i costums d'altres parts del món sinó que són veritables manuals d'ensenyament en qüestions científiques. Us en fem part transportant-vos a alguns extrets escrits pel cavaller Mandeville a la seva obra: “ Llibre de les meravelles del món”.
Jean de Mandeville, en el seu text de l'any 1356, que es troba a la Bibliothèque Nationale de France ( París ) , ens diu com l'estrella que indica sempre el Nord als navegants es coneix amb el nom d'estrella Tramontana.
En el capítol XII “ De les costums de propietat comú dels habitants de Lamory. De com l'estrella Antàrtica demostra que la terra és rodona”, trobem referint-se a Lamory: ...” Des d'aquella terra, com desde moltes d'Ultramar no pot veure's l'estrella Tramontana, és a dir, la que brilla fixement en el cel i indica sempre el Nord als navegants. En canvi, si que es veu una altra la qual es troba justament a l'extrem oposat, és a dir cap al Migdia i que anomenen l'estrella Antàrtica.”

  I l'autor aclareix en el pròleg el següent:

  “ Jo, Jehan de mandeville, cavaller, nascut i educat a Anglaterra, a la cituat de Saint-Albans, vaig marxar de la meva terra y vaig passar el mar l'any 1322, dia de la festa de Sant Miquel, i després vaig passar per moltes terres i passos perillosos als països d'Ultramar. Recorreguent provincies i illes llunyanes, he estat testimoni de molts fets notables, dignes d'immortal memòria. Jo, que vaig travessar Turquía, la Petita i la Gran Armènia, Tartària, Persia, Siria, Aràbia, l'Alt i el Baix Egipte, Libia, gran part d'Etiopia, Caldea, Amazònia, India la Major, la Menor i la Mitjana, les illes que envolten la India, on hi viuen molts pobles amb religions i costums molt diverses [...] Us confessaré que la meva intenció era escriure aquest llibret en llatí, per poder-me expressar amb concisió. Però molts entenen millor el romanç que el llatí i per tant el vaig escriure en romanç, perquè el pugui entendre qualsevol persona i perquè els senyors, els cavallers i les demés nobles persones que han viatjat fins a Ultramar comprobin si dic la veritat no, i si m'equivoco en el meu relat, per manca de memória o per qualsevol altra causa, puguin corretgir-me i restablir la veritat exacta. Efectivament, al cap de molts anys, se sol oblidar allò vist i la memòria d'un home no pot retenir-ho ni guardar-ho tot. [...] “

Nebulosa de pols de Polaris. Font: La Nasa

  ...” De la mateixa manera que els mariners d'aquí calculen el seu rumb i s'orienten cap al nord gràcies a aquesta estrella, els navegants d'allà fan el mateix buscant el Sud gràcies a aquesta estrella que nosaltres aquí no podem veure- com tampoc ells no poden veure la del Nord- i precisament perqùe la part del cel que apareix en una part del món, no apareix en l'altre, es pot demostrar que la terra i el mar són rodons [...] Aixó ho demostraré amb el que jo mateix he vist. Jo he estat en una regió de Brabante, i allí he mirat amb un astrolabi aquella estrella immutable de la Tramontana i per indicació de l'astrolabi, ho he trobat que allí es troba a una alçada de cinquanta y quatre graus, mentre que més al nord, a Alemanya i Bohèmia, he trobat que està a cinquanta i vuit graus, mentre que a les regins més septentrionals està a seixanta graus i alguns minuts d'alçada: jo mateix he fet les medicions amb l'astrolabi. Heu de saber que a l'extrem oposat de l'estrella Tramontana està l'estrella Antàrtica. Aquestes dues estrelles són immòvils i tot el firmament gira al seu voltant, com una roda al voltant d'un eix, de tal manera que divideixen el firmament en dues meitats o hemisferis, exactament iguals, perquè hi ha tant per sobre, a la part nort com a sota, a la part del Migdia.Jo he estat en aquestes regions meridionals, és a dir, situades al Migdia i he trobat que és a Libia on es comença a veure l'estrella Antàrtica. Com més m'endinsava en aquelles regions, major alçada tenia l'estrella, de forma que a l'Alta Libia la seva alçada és de divuit graus i alguns minuts, sabent que seixanta fan un grau. Després, navegant i caminant per aquestes terres d'Ultramar i d'altres illes , he mesurat l'estrella Antàrtica a trenta tres graus i a algun minut d'alçada.

  Veritablement, si jo hagués trobat un vaixell i companys per navegar més enllà, crec i estic segur que hauríem vist tota la rodonesa del firmament al voltant de la terra: perquè, com us acabo de dir, la meitat del cel està entre aquestes dues estrelles i jo he vist tota aquesta meitat. De l'altra hemisferi he vist, cap al Nort, sota l'estrella Tramontana, seixanta i dos graus i deu minuts, i a les regions meridionals, he vist sota l'estrella Antàrtica, trenta i tres graus i setze minuts. [...] Puc dir llavors, que he vist les tres quartas parts del cel, més cinc graus i mig. Per això puc afirmar que un home que trobés companyia i vaixell amb passatge podria donar tota la volta al món, voltant per igual la part nort que la meridional, i tornar després al seu país, i en tota aquesta volta sempre trobaria homes, terres i illes , exactament com en aquesta terra nostra.

Per més informació sobre els instruments de Navegació:
http://www.estudiomar.org.es/Instrumentos%20de%20Navegacion.html

Eva Sans