Inici  |  Contacta´ns  |  Mapa del web  |  Enllaços Merxandatge  |  Hemeroteca  |  Cerca avançada
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Principals activitats
Les conferències
Cafè-tertúlia Bcn
Cafè-tertúlia Palamós
Les rutes guiades
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català

  Grans projectes

Homenatge a Colom
i a la marina catalana

2008
2009
2010
2016
Cicle de conferències
sobre la marina catalana

2009
2010
Campanya gastronòmica
Menú: l'Amèrica de Colom

2010
54 Congrés Internacional d'Americanistes
2012
Cicle de conferències
actes Tricentennari BCN

2014
Cicle de conferències
actes Tricentennari Palamós

2014

  Documentació

Cal saber
La biblioteca
Historiografia
Narrativa històrica
Activitats

  Veu pròpia

Editorial
L'entrevista
La crítica

  Multimèdia

Àudio - Vídeo - Powerpoint
Youtube - Facebook
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

"El mestre i Margarida" de Mikhaïll Bulgàkov

» La biblioteca: Narrativa històrica

  Gairebé tots els especialistes en literatura russa estan d’acord en considerar aquest llibre com la millor novel·la escrita en la llengua russa del segle XX.

  Quan Bulgàkov escriu El mestre i Margarida no fa altra cosa que fer sàtira: retratar críticament i humorística la Rússia del seu temps. I la Rússia del seu temps ?del temps en que escriu aquesta obra? és precisament l’època de l’anomenada NEP (Nova Política Econòmica) i els inicis de l’estalinisme, just abans de les terrorífiques purgues dels anys trenta.

  És ben cert que El mestre i Margarida és un testimoni satíric sobre la societat russa, i concretament moscovita, del primer estalinisme. La sàtira és punyent, penetrant, insolent, perquè les dictadures i la corrupció que les acompanyen donen molt de joc a un autor satíric. I Bulgàkov satiritza a cor què vols, indiferent a la censura perquè està segur de no poder publicar. Els seus problemes amb les autoritats que fan dir-se cínicament soviètiques (assembleàries) s’inicien arran de la publicació de la seva novel·la La guàrdia blanca, el 1925, un text que té l’atreviment d’explicar des del punt de vista de la burgesia ucraïnesa la guerra civil que segueix a la revolució de 1917. Problemes amb les autoritats en té fins a la seva mort, el 1940.

  Bulgàkov, que comença a escriure El mestre i Margarida l’any 1928, poleix i repoleix aquest text pràcticament fins a la seva mort. I comença a circular clandestinament i pòstuma per Rússia després de la II Guerra Mundial, com a novel·la inèdita i en còpies mecanografiades. Una d’aquestes còpies arriba a la República Federal Alemanya, és traduïda i editada el 1980. A Rússia no pot editar-se fins a la perestrojka de Gorbacov.

  Bulgàkov s’identifica amb un dels personatges ?el mestre, escriptor com ell? i retrata amb una agredolça clarividència la societat del seu temps, servint-se com elements provocadors d’uns personatges sorprenents en una novel·la sobre la Rússia soviètica: Satanàs i el seu seguici. Així el llibre pren també dimensions pròpies d’obra fantàstica, però que inclou capítols de la gran obra del mestre ?àlias Bulgàkov?, que és una novel·la històrica sobre un personatge del tot insòlit en el panorama de les lletres soviètiques: el governador romà de Judea Ponç Pilat. I cal dir que tant quan parla del Moscou del camarada Stalin com quan ho fa sobre la Judea de Ponç Pilat i Ieixuà, Mikhaïl Bulgàkov ens dóna la impressió d’estar molt ben documentat. Un exemple d’això és el tractament que dóna a les relacions home-dona, no gens revolucionàries. Al marge de la sàtira i la història, hom ha de reconèixer que la qualitat de l’escriptura d’aquesta novel·la proporciona molts moments d’autèntic plaer de la lectura. Però la sàtira i la història resulta que hi són.

Jordi Peñarroja

 

Fitxa bibliogràfica:

MIKHAÏL BULGÀKOV. El mestre i Margarida. Traducció de Manuel de Seabra. Edicions de la Magrana. ISBN 84-8264-082-8. 2a edició, col·lecció Meridiana num. 28. Barcelona, 1998. (496 pp. de format 13,2x19,5 cm. La 1a edició a la col·lecció Venècies num. 3. ISBN 84-7410-2I7-0. 448 pp. de format 12,4x20 cm, amb sobrecoberta)

 

 
 
Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:







Translation in real time
TRADUKKA




Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa





L'enigma Colom
"L'enigma Colom" de Maria Carme Roca
(e-Botiga)





Productes MÍTIC

Merxandatge
MÍTIC Serveis Culturals





Granja Cristall - Palamós
Granja CRISTALL
El nou espai del Cercle Català d'Història a Palamós