Inici  |  Contacta´ns  |  Mapa del web  |  Enllaços Merxandatge  |  Hemeroteca  |  Cerca avançada
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Principals activitats
Les conferències
Cafè-tertúlia Bcn
Cafè-tertúlia Palamós
Les rutes guiades
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català

  Grans projectes

Homenatge a Colom
i a la marina catalana

2008
2009
2010
2016
Cicle de conferències
sobre la marina catalana

2009
2010
Campanya gastronòmica
Menú: l'Amèrica de Colom

2010
54 Congrés Internacional d'Americanistes
2012
Cicle de conferències
actes Tricentennari BCN

2014
Cicle de conferències
actes Tricentennari Palamós

2014

  Documentació

Cal saber
La biblioteca
Historiografia
Narrativa històrica
Activitats

  Veu pròpia

Editorial
L'entrevista
La crítica

  Multimèdia

Àudio - Vídeo - Powerpoint
Youtube - Facebook
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

El significat de les festes de Nadal i les solemnitats de les festes anyals

» Cal saber

  “En aquests dies de festa, recordem potser amb nostàlgia aquells moments quan érem petits en que el caliu de les festes de Nadal al costat dels nostres pares, dels germans o dels amics ens escalfaven el cor i ens feien esperar impacients l'acabament de l'escola i l'arribada d'aquests dies de Nadal i Reis. Uns dies on els riures, l'alegria, les cançons i la música invadien el nostre entorn i omplien d'il·lusió aquelles festes.

  En aquells dies en que una generalitzada modesta i de vegades precària economia familiar era la companya amb la que conviviem durant tot l'any, aquests dies- tal com aquests que estem passant- gaudien d'un extraordinari regal: Potser hi tenia a veure la màgia de les festes o potser- tal com jo penso- la màgia dels nostres pares que amb el seu amor i tendresa convertien els canelons o el pollastre de pagès en l'àpat més deliciós i esperat de tot l'any, regat de bon ví de pagès i torrons artesans de Ca la Maria, una veïna amiga... Per bé que per força no es podia aspirar a plats cars i sibarites, l'abundància a la taula de coses senzilles fa que el menjar i les festes que tots recordem d'anys ença, em transporti amb un somriure al cor, al record i al profund sentiment d'una gran alegria i felicitat compartida, i que aquest record que d''aquells moments tinc no vulgui desaparèixer per res del món. Us puc ben assegurar que els àpats més luxosos dels que he gaudit han estat aquells moments deliciosos passats al costat dels riures dels meus pares i dels meus avis, i de ben segur que si tots girem la mirada cap al passat, puguem recordar amb alegria algun d'aquests instants o fins i tot amb els ulls tancats, ens permetin rememorar i reviure l'emoció d'aquell moment en que obriem exaltats els regals que els Reis de l'Orient ens havíen portat, i com dins les llars ja fossin modestes o benestants, l'status no feia diferència en allò de més cabdal: L'il·lusió per les coses senzilles, per les celebracions, les trobades, les rialles i el caliu de les festes de Nadal.”

  Per tal com les festes han format part sempre de les nostres vides i tradicions, volem transcriure un paràgraf del magnífic treball de la Carme Batlle i la Teresa Vinyoles de Rafael Dalmau Editor- “Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques” on a les seves pàgines 80 i 81 ens expliquen com:

  ...”Les solemnitats anyals es consideraven dies de retrobament familiar, de manera que es pot afirmar que una persona era ciutadà d'un indret determinat, perquè era on anava a passar les festes anyals. S'insiteix sovint en aquest fet; així quan, durant el segle XV, els consellers volen saber si algú es pot considerar ciutadà barceloní, pregunten als veïns on passen les festes anyals. En una informació de l'any 1407 es fa saber que un vidrier, que tenia el seu forn a Bigues, es podia considerar ciutadà de Barcelona perquè totes festes anyals se'n ve a tenir festes ab sa muller e sos infants a Barcelona. L'any següent, s'afirma d'un home de Sant Joan Despí que vivia part de l'any a Barcelona, i en especial totes les quatre festes anyals, per això era tingut per ciutadà [1]. Com diu la dita per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral.

  Entre totes les festivitats anyals, les que arrelaren amb més força foren les de Nadal, celebració del solstici d'hivern. Els primers cristians no celebraven el Nadal, perquè la festa de la redempció era la Pasqua. Fou després, quan el cristianisme esdevingué religió oficial, que va assimilar la festa ancestral i va cristianitzar, entre d'altres, la vella celebració agrària d'hivern; Roma culminava les celebracions amb la festa urbana de l'any nou, dia de l'elecció dels nous cònsols.

  A Catalunya, sabem que ja al segle XIII estava ben establerta la festa de Nadal i se celebrava amb àpats extraordinaris, però fent sempre referència al naixement de Crist. Amb la intenció d'acabar amb les restes de paganisme que les festes d'hivern portaven incorporades, s'anava imposant el calendari cristià, i a partir del 1350 per ordre del rei Pere el Cerimoniós es feia coincidir el dia de Nadal amb el canvi de l'any. De tota manera mai es va poder desarrelar la solemnitat de Cap d'Any, que es continuava celebrant tal com es veu en els documents de les pròpies autoritats municipals, que canviaven l'any per Nadal, però que celebraven la diada anomenada popularment Ninou amb una cavalcada per la ciutat. També cavalcaven pel solstici d'estiu, el matí de sant Joan.

  [...] - i ens especifiquen a la pàgina 84: ...” La litúrgia nadalenca incorporava el cant de la Sibil·la, que documentem a Ripoll des del segle X i que és viu encara avui; la sibil·la Cassandra entrava al temple personificada per un infant, que , vestit de dona, amb veu molt aguda cantava un text profètic inspirat en sant Agustí [2]. La Sibil·la apareixia amb una espasa a la mà i cantava la seva cançó, que ressonava per tot el temple; llavors amb l'espasa tallava els enfilalls de neules que guarnien el temple la nit de Nadal i les neules s'escanpaven per terra amb gran alegria de la mainada i també dels grans.

  [...] La litúrgia de Nadal incorpora nombrosos elements populars: cançons de bressol, danses de pastors, cants antics nascuts de la cultura del poble. Trobem una nadala medieval que no és més que una vella cançó de bressol que encara ha arribat viva fins a nosaltres. Entre les estrofes que es recullen en un cançoner del mateix segle hi ha les següents:

Ara, mon fill, no ploreu
sinó no us daré mametes,
car als infants ploradors
dóna'ls hom correjadetes.
La ball,ball, ball manetes, toca manetes,
toca-es tu que les tens boniquetes.
Mon fill Josep és vingut
e ha-us aportades joquinetes,
e al caperó torrons
e a la falda avellanetes
La ball ball... [3]

  Amb aquestes reflexions i aquesta mirada cap a les nostres costums de la celebració del nadal, potser val la pena aturar-nos per uns instants per mirar com celebraven les festes els nostres avantpassats i per què no, per recuperar i celebrar en la mesura que puguem aquelles petites costums i tradicions, que potser desconeixem o potser oblidem per trobar-nos immersos en un ritme de vida que pretenem potser- massa benestant- i que en canvi ens allunya del caliu i de la senzillesa del veritable esperit del Nadal.

  

Notes:

[1] AHCB, Informacions de ciutadania 1.

[2] Josep BAUCELLS, El cant de la Sibil·la a la catedral de Barcelona

[3] Josep ROMEU, Les nadales tradicionals, núm 7

  

Eva Sans

 

 
 
Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:







Translation in real time
TRADUKKA




Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa





L'enigma Colom
"L'enigma Colom" de Maria Carme Roca
(e-Botiga)





Productes MÍTIC

Merxandatge
MÍTIC Serveis Culturals





Granja Cristall - Palamós
Granja CRISTALL
El nou espai del Cercle Català d'Història a Palamós