Envia a un amic
Conferència: "El perquè dels noms en català al Quixot", per en Lluís Mandado
» Actes culturals
El passat dimarts dia 10 de març, el Cercle Català d'Història va organitzar una conferència a la seu del Centre Comarcal Lleidatà, en la que el nostre col·laborador en Lluís Mandado i Rosell, ens va parlar especialment del Quixot. Aquesta conferència va dur per títol: "El perquè dels noms en català al Quixot". En aquest acte vam poder conèixer una mica millor, els treballs que en Lluís, està duent a terme al voltant de la considerada, "més gran obra escrita en castellà, mai", i dels que heu pogut tenir un tast en forma de petits articles les darreres 16 setmanes.
Documents relacionats:
En la seva xerrada, en Lluís Mandado va començar fent-se una pregunta de fons a fi de posar de manifest alguna de les tantes errades que cometem sovint des de la nostra historiografia i des de la nostra perspectiva del que creiem que és català: Perquè excloem al parlar de literatura catalana, de l'occitana, quant aquesta era una de les més impotants de l'època?
![](../img/z/1z09050200_01.jpg)
A partir d'aquí, en Lluís començà a fer-nos un breu repàs del que han estat els seus setze articles curts al voltant dels noms del Quixot, i que el CCH ha venint publicant en les darreres setmanes. Del primer d'aquests articles, podriem rescatar paragrafs com el següent:
"Aquest obra que ara començo a desvelar, aquest alliberar la follia reclosa, emmudida i encadenada que fins ara ni passa amunt ni avall, continuarà fins a trobar totes les irreverències, indiscrecions e inconveniències que d’un Servent hom pot esperar. I que d’un pobre indocte com jo el meu encantament permeti.
![](../img/z/1z09050200_02.jpg)
En algun dels passatges que ens explica en Lluís relatius als seus articles esmentats, podem trobar el següent:
"El nostre aventurer, que ja es creu cavaller, sent una veueta que és queixa, és n’Andrés, que és l’Andreu, el noi lligat de la primera aventura. I aquí apareix Juan Halduco, el rico; amo i apallisador d’Andreu, amb la reversió etimològica ens dóna Falduc, (fa’l duc o fals duc), el ric, indicant que com que era poderós podia oprimir als subordinats. També hom podria entendre que la noblesa tractava malament els súbdits per qüestions de diners."
![](../img/z/1z09050200_03.jpg)
Com podeu veure en aquest brevíssim tast que us hem fet sobre la xerrada que ens fa oferir en Lluís Mandado, el tema és molt dens i podria donar per a moltes conferències més. Des d'aquí el que si podem fer, es convidar-vos a escoltar l'àudio de la xerrada, i especialment a seguir tots aquells escrits i articles en que en Lluís ens pugui fer cada cop més lum sobre aquest tan innovador i punyent tema.
Joaquim Ullan
|
|
|