Inici  |  Contacta´ns  |  Enllaços Cerca avançada  |  MITIC Experience
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Seccions

Editorial
Editorials anteriors
Agenda
Activitats anteriors
L'article
Articles anteriors
L'entrevista
Entrevistes anteriors
Notícies
Notícies anteriors
Recomanacions
Recomanacions anteriors
Opinió
Opinions anteriors
Projectes
Recerca colombina
Ràdio Liberty
Conferències
Conferències anteriors

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

Presentació del llibre: "El president a París" de Jordi Peñarroja

» Actes culturals

  A la presentació de El President a París, novel·la històrica de Jordi Peñarroja, l’escriptor Jordi Pijoan-López ha dit:

  (...)
Es bo que hi hagi un any Macià (...). Macià ha estat una figura a sovint oblidada, en contraposició a Companys. Alguns han vist maledicència en l’oblit de Macià, partint del fet que aquest era obertament independentista i que era això el que es volia amagar.

  (...)
El perill però d’homenatjar Macià és que per dicotomia maniqueista simple, es comenci a menystenir Companys. (...) Res de pit o cul per jutjar aquestes dues figures, ens quedem amb les dues. (...) A Companys l’odia la dreta, però és que a en Macià, tot i que no ho poden dir, també l’odien. De fet Macià sí que és un pròfug de les propostes ideològiques de la dreta regionalista vers un major radicalisme nacionalista.
La proposta independentista de Macià i Estat Català es vol materialitzar arran de la pujada al poder de la Dictadura de Primo de Rivera. És en certa manera un independentisme reactiu a la situació ignominiosa de l’abolició de la Mancomunitat.

  (...)
Arribats aquí, vull parlat de l’argument del llibre:
Serveis de propaganda de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil volen realitzar una pel·lícula dedicada al President Macià, centrada en el fets de Prats de Molló i el procés judicial posterior que es va desencadenar. El fer la pel·lícula és una demanda del llavors president Lluís Companys, amb la intenció de fer una història que pugi la moral dels combatents republicans i la seva reraguarda, bastant malmesa pels continuats bombardejos dels fills de puta feixistes.
La narració es mou en tres àmbits: la Barcelona bombardejada durant la Guerra, els problemes particulars i de treball que han de resoldre els membres de l’equip de producció i realització de la pel·lícula –en un temps contemporani de la Barcelona bombardejada– i els fets de Prats de Molló. Els fets del complot de Prats de Molló apareixen com a escenes de la pel·lícula que s’està fent, però en ser la relació de fets històrics dins d’una novel·la, que és ficció per definició, acaba succeint que la part menys de ficció és la dels fets de Prats de Molló i la de més de ficció la narració de les circumstàncies dels personatges que realitzen la pel·lícula.
La pel·lícula de El President a París, un cop feta, hi ha la intenció d’estrenar-la justament a París durant la celebració de l’Exposició Universal de 1937. (...) El llibre acaba amb l’estada de la delegació catalana que ha d’estar a la presentació (...). I val a dir que el final és prou obert com per fer una segona part.

  (...)
Tot i que el llibre parla de la hipotètica factura d’una pel·lícula (...) sobre Macià, el tema no és un plagi del desenvolupal al film El Coronel Macià. Si recordem la data d’edició del llibre, 2007, i la de la pel·lícula d’en Forn, això cau de madur.

  (...)
Val a dir que mentre la pel·lícula del llibre, que és una producció fictícia, ha de tractar dels fets de Prats de Molló, que són els que van llorejar Macià davant dels catalans, la pel·lícula del Forn tracta un tema més “políticament correcte” (...) com és la reacció que va tenir en Macià, quan encara era militar espanyol, davant l’agressió dels seus companys de feina contra el Cu-Cut i la Veu de Catalunya. Fer una pel·lícula que parli d’un intent de separar Catalunya d’Espanya és inadmisible per a catalans que volen estar bé amb Espanya; parlar de la reacció airada enfront d’una salvatjada dels militrontxos espanyols contra Catalunya, no queda tan malament, doncs és legítim i entra dintre del dret a la “pataleta”, sense passar-se, això sí.
Al llibre s’entra a tractar els fets de Prats de Molló amb prou profunditat. Apareixen molts de personatges que per al coneixement mig d’història solen ser secundaris. Que apareguen s’explica perquè tingueren molta rellevància en els fets de Prats de Molló. Ara n’esmento dos: en Roc Boronat (fundador de l’Organització de Cecs de Catalunya) i el balaguerí Josep Carner-Ribalta (escriptor d’amplíssim registre, inclòs el treball de guionista als estudis Paramount de Hollywood), que tenen un trajectòria política i social més allargassada. També es parla de la Guerra i moltes qüestions polítiques i socials del moment.
Per acabar, i com a reflexió pròpia, (...) el llibre permet articular els sentiments prerepublicans, d’esperança i heroisme, i de triomf en el fracàs d’un intent d’acció armada d’alliberament nacional, contra l’Espanya dictatorial i centralista dels anys 20, amb els sentiments d’una república espanyola en ràpida decadència, als anys 30 del segle XX i prou desencantada en la guerra contra la revoltada Espanya més dretana. Tot i els tocs d’humor irònic, una constant al llarg del text, el regust final que deixa globalment la narració és un xic trist, sent només mantinguda l’esperança per un darrer brindis, per la Llibertat, en un cabaret d’un París encara en pau, però que els lectors ja sabem que està fent el compte enrere vers l’inici d’una guerra contra la mateixa xusma feixista.

Redacció del CCH

 

 
 
Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana
"Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana, de Jaume Benages, Eva Sans i Joaquim Ullan.





Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:






Actualitat
Els paisatges del mediterrani!"





Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa