Envia a un amic

'Turgo' possible nom antic de Castelló d’Empúries

» Cal saber

  Castelló d’Empúries, durant l’edat mitjana, va ser un centre important de poder i comerç. A l’inici, vers als anys 800, va esdevenir la capital de la Marca Marítima que comprenia el Comtat Empúries-Rosselló. La part rossellonenca la formava la diòcesi d’Elna.

  Les dues planes, separades per les Alberes, van formar un conjunt polític governat per un cómite (comte) feudal dels reis francs.

  El més anomenat va ser Sunyer II que, sota la seva direcció, va fer arribar quinze naus a Almeria per ajudar als revoltats mossàrabs (cristians). Anteriorment, el comte Ermenguer ja havia sostingut un combat naval contra els pirates sarraïns.

  La relació del poble amb el mar ja venia de lluny, dels temps dels grecs i dels ibers. Les dues planes, Empordà i Rosselló, comerciaven, en aquella època, per via marítima i s’estenia pel Llenguadoc, com fa palès les troballes arqueològiques de làmines de plom escrites en grec i en iber.

  Un cop destruïda la ciutat d’Empúries, (la data exacta no se sap perquè va patir molts atacs perpetrats per hongaresos, normands i sarraïns), Castelló va prendre el relleu. A l’emplaçament d’aquesta ciutat s’hi han trobat sitges ibèriques. La relació entre les dues localitats devia ser estreta.

  Un dels ploms escrit en iber trobat a Empúries és una missiva que va dirigida a Katu-Lati de part de Seti-Adin garant de Biur-Gis i fa referència a diversos personatges observadors del port grec procedents de la ciutat de Turgo que descarregaran i que són Uldi-Tigi, Erde-Baz, Bin-Turges i Aidu-Tiker. El carregament podria ser de carbó de llenya menuda i fruits. El capità grec garanteix la mercaderia. Qui paga en monedes de plata és Sal-Ager. El document està sota l’advocació de la deessa Iunstir.

  En un altre plom escrit en grec trobat a Pech Maho (Puig Mau), prop de Sigean (Sitjà) Llenguadoc, encarreguen a Empúries la compra d’un o més Akation (vaixell) i com a testimonis anomenen a Basi-Gerros, Eler-Baz, Golo-Biur i Sedegon, tots noms ibers.

  El geògraf hispano-romà Pomponi Mela va informar que la ciutat d’Urgi, prop de l’actual Almeria, volia dir ‘castrum’ la qual estava situada damunt d’un turó i equivalia a “castellar”. A la mateixa Bètica hi havia Iliturgi, després Forum Iulium, actual Cerro Maquíz a Mengíbar. Una altra Isturgi, després Triunfales, actual Los Villares a Andújar seguint la descripció de Plini i, a les nostres contrades, tenim Arke-turgi que alguns suposen Arsèguel i d’altres Castellciutat al costat d’Urgell. Totes aquestes ciutats ibèriques contenen el nom de ‘ur’ en forma determinada ‘t-ur’. El mateix nom d’Urgell n’és un derivat.

  Als aiguamolls de l’Empordà existeix l’estany Túries prop de Castelló. El substrat ‘tur’ de “turó”i “turmell” i els topònims Turmo; Turbó i Turmalet equivalen a “lloc alt o de prominència”. Castelló d’Empúries està situada sobre el turó del Salner. És versemblant que Turgo fos Castelló.

  Aquests fets demostren que la nostra marina havia estat sempre un “contínuum”.

Antoni Jaquemot Ballarin

Bibliografia:

• Antoni Rovira i Virgili: Història Nacional de Catalunya
• Pere Balañà i Abadia: Les destruccions de les Empúries medieval
• F. Beltrán: Historia Antigua - Universidad de Zaragoza - II Ciclo “Las cartas de plomo griegas de los siglos VI y V aC relacionadas con Ampurias.
• Sanmartí-Grego: Plom d’Empúries. (Revista Laietania 8. 1993)
• Gaius Plinius Secundus: “El Vell” (23-24/79 d.C.), Història Natural Llibres III i IV
• Leandre Villaronga: Corpus Nummum Hispaniae
• L. Silgo Gauche: Léxico Ibérico
• S. Corzo Pérez Betatun: la primera divinitat ibèrica identificada Paleohispànica 7, (2007), pp. 251-262
• 3000 hiztegia: Diccionari basc