El regne de Nàpols

» Cal saber

El castell Nou de Nàpols

  Nàpols primerament formava part del regne de Sicília, 1130. Desprès de les “Vespes Sicilianes”, 1282, Pere el Gran va obligar a Carles d'Anjou a refugiar-se a Nàpols. D'aquesta manera, l’antic regne es va dividir en dos diferents. No obstant Pere el Gran ocupà, temporalment, Calàbria, 1283. Jaume el Just, entre el 1285 al 1291, va ostentar els títols de duc de Pulla i príncep de Càpua, tots dos territoris dins del regne de Nàpols. En el 1415, Alfons el Magnànim intentà casar al seu germà amb la reina Joana, matrimoni que no es va dur a terme. No obstant en el 1420, la reina napolitana li va demanar auxili contra Lluís d'Angou i els aliats genovesos, que pretenien conquerir el territori. Joana de Nàpols oferí al rei aragonès, a canvi del recolzament, el nomenament com a hereu el ducat de Calàbria, ames del Castell de l'Ou i del Castell Nou.

  Alfons el Magnànim envia a Joan d'Hixar, amb el títol de virrei, qui amb un estol obliga a les tropes angevines a retirar-se. Al desembre de 1423, el Magnànim deixa com a lloctinent de Nàpols, al seu germà Pere, i tornà a Catalunya. Llavors la reina Joana canvià d'opinió i revocà el conveni de 1420, i en va pactar un altre igual amb Lluís d'Anjou. Es va formar una lliga contra la corona Aragonesa a Itàlia, formada per la reina Joana, Lluís d'Anjou, el papa Martí V, el duc Sforza, Gènova i Milà. Els aliats s'apoderaren de Nàpols a l'abril de 1424, deixant als catalans reduïts als castells de l'Ou i el Nou. En 1234, van morir la reina Joana i Lluís d'Anjou, per lo qual Renat d'Anjou germà de Lluís d'Anjou hereta el regne de Nàpols. A l'estiu de 1436 una esquadra catalana ocupà Gaeta i Terracina, assetjaren Nàpols i Aversa, que va resistir. A l'octubre de 1438, en un nou setge a la ciutat de Nàpols, l'Infant Pere va caure mort. A l'estiu de 1239, el castell Nou, que romania sota mans catalanes, es va tenir que rendir. No obstant, Pocs mesos desprès Alfons el Magnànim ocupà Salern i Aversa, i al gener de 1241 conquerí Benavent. A finals d'aquest any ocupa Cosenza i Bisignano. El 2 de juny de 1442 conquerí la ciutat de Nàpols. Al novembre es va recuperar el castell Nou i a principis de 1443 es va sotmetre tot el regne.

  A la mort d’Alfons el Magnànim el regne de Nàpols el va heretar Ferran I de Nàpols, fill bastard del Magnànim. Mentre que la resta d'estats els va heretar, Joan el Caçador, germà d’Alfons el Magnànim. Darrere la mort de Ferran de Nàpols, Carles VIII de França va envair Itàlia al 1494, i a principis de 1495 va ocupar Nàpols. Ferran el Catòlic va incorporar de nou el regne de Nàpols al 1504.

El calaix d'en Toni