Inici  |  Contacta´ns  |  Mapa del web  |  Enllaços Merxandatge  |  Hemeroteca  |  Cerca avançada
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Principals activitats
Les conferències
Cafè-tertúlia Bcn
Cafè-tertúlia Palamós
Les rutes guiades
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català

  Grans projectes

Homenatge a Colom
i a la marina catalana

2008
2009
2010
2016
Cicle de conferències
sobre la marina catalana

2009
2010
Campanya gastronòmica
Menú: l'Amèrica de Colom

2010
54 Congrés Internacional d'Americanistes
2012
Cicle de conferències
actes Tricentennari BCN

2014
Cicle de conferències
actes Tricentennari Palamós

2014

  Documentació

Cal saber
La biblioteca
Historiografia
Narrativa històrica
Activitats

  Veu pròpia

Editorial
L'entrevista
La crítica

  Multimèdia

Àudio - Vídeo - Powerpoint
Youtube - Facebook
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

Després del 10 de juliol

» La veu crítica

  Que el Borbó sigui rei d’España és a l’esperit i la lletra de la Ley de Sucesión a la Jefatura del Estado de 1966, ratificada en referèndum pel pueblo español. Un referèndum d’allò més democràtic, com ho demostra que als soldats els portaven a votar en formació...

  El triomf final del franquisme és evident. Passar del franquisme al neofranquisme és allò que en diuen transició democràtica.

  Se silencia que la sagrada Constitución Española de 1978 va redactar-se amb un rerefons de sabres i, a sobre, hi ha passerells que no la volen veure tal com va publicar-se: lluint el simbòlic colom franquista, que és el que caldria mantenir arreu per a que nadie se llame a engaño, i per a vergonya de les democràcies d’Europa.

  És clar que del neofranquisme que és la III Restauració Borbònica en diuen democràcia. Amb el ejército com a garant de la sagrada unidad de la pàtria –que és el que diu la consti del 78–. I sense que ningú li hagi passat comptes a un personatge com don Manuel Fraga Iribarne i una colla de babaus homenatgin un feixista com Juan Antonio Samaranch, per posar un parell d’exemples prou coneguts.

  Som on som perquè ells, els de la España Una (allò de Grande Liebre, que dèiem a l’escola, és secundari), no han perdut la iniciativa fins fa quatre dies.

  Encara que no es noti, i potser ni ho sembli, la iniciativa la van perdre ara fa uns cinc anys, per excés de prepotència. I no precisament per la creativitat de les esquerres d’aquí...

  Ara, el proppassat 10 de juliol, qui va voler es va manifestar a Barcelona. Malgrat les maniobres dels seguidors i companys de viatge del senyor Josep Lluís Sabater, il·lustre culé fincat a Vilacort, la manifestació va ser un èxit.

  Paga la pena comparar la manifestació del 10-J d’enguany amb la mítica de l’11-S de 1977. Ha passat un terç de segle entre les dues. I el més important és que en aquest temps hem anat de l’autonomisme a l’independentisme.

  El moderat estatut de 1979 el van retallar a Madrid, com ja havien fet amb el de 1932. La maragallada que volia ser l’estatut del segle XXI ha estat víctima d’una sàdica ribotejada a càrrec del senyor Guerra. Ara, el Tribunal Constitucional ha trigat tant a dictar sentència perquè la seva feina ha estat trobar els pocs serrells que havien escapat a la fúria guerrera del gran diputado sevillano, ex-vicepresidente del gobierno de la nación. Amb tant d’esforços, fets amb la més espanyola intenció del món, aquest estatut ha quedat prou acceptable per a Sabater, Moriles y Asociados. La qual cosa evidencia que el principal avantatge de la independència és que els estats són sobirans i els estrangers no decideixen. I nosaltres, com ha dit la senyora Aguirre, Espe per als seus amics, a España sóm estrangers.

  L’eslògan oficial i més o menys unitari de la manifestació del 10-J del 2010 diu que som una nació i nosaltres decidim. Però la història ensenya que aplicar aquests principis només pot fer-se des de la independència i en un estat propi.

  M’agrada la història perquè m’interessa el futur.



Article i fotografies d'en Jordi Peñarroja

 

 
 
Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:







Translation in real time
TRADUKKA




Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa





L'enigma Colom
"L'enigma Colom" de Maria Carme Roca
(e-Botiga)





Productes MÍTIC

Merxandatge
MÍTIC Serveis Culturals





Granja Cristall - Palamós
Granja CRISTALL
El nou espai del Cercle Català d'Història a Palamós