Envia a un amic

La desunió històrica dels catalans

» Cal saber

  Rellegint Joan Coromines respecte als noms de lloc que jo estudio, fa un incís quan parla de la Cerdanya que crec que és interessant perquè, a més d'un assaig històric sobre el comtat de la Cerdanya que atansava més avall de Berga, reflecteix la desunió dels catalans, ja en aquella època, fet que, fins avui, ens porta a la desfeta:

  "Per a certs detalls d'aquest procés històric, més oblidats encara, convé llegir la nota de Ponsich. Sembla que el fill de Ramon Berenguer I, Berenguer Ramon el Corbat, va morir, potser violentament, en el curs d'una visita o expedició a Cerdanya, cosa que En Ponsich relaciona amb una pugna per la Marca de Berga, que de fet aviat veiem ja incorporada al comtat de Barcelona. L'esforç del sobirà barceloní per tancar els altres comtats catalans l'expansió a despeses dels moros, i així consolidar definitivament la seva hegemonia dins de Catalunya, es veu que no sempre va ésser pacífic. Es comprèn que es tirés terra damunt aquest conjunt de fets, per evitar que el seu record pogués fer mal a la unitat catalana.

  Així ens expliquem millor el fet que tant ha estranyat als catalans moderns, que els comtes de Barcelona no gosessin mai proclamar-se reis de Catalunya, com ho feren a un moment donat els comtes d'Aragó: fet fatal destinat a pesar sempre més d'amunt la nostra història, car d'ací vingué el posar en primer lloc el nom d'Aragó i àdhuc, almenys en part, la impossibilitat d'incorporar purament i simplement les Balears i el País Valencià a Catalunya. Exemple primerenc dels tristos efectes d'un tret recurrent en la nostra història: la influència dolenta de la desunió entre catalans"

  Això va ser escrit al 1965. Joan Coromines ESTUDIS DE TOPONÍMIA CATALANA vol. I Editorial Barcino, pàg. 167.

Antoni Jaquemot
Col·laborador del Cercle Català d'Història