Inici  |  Contacta´ns  |  Enllaços Cerca avançada  |  MITIC Experience
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Seccions

Editorial
Editorials anteriors
Agenda
Activitats anteriors
L'article
Articles anteriors
L'entrevista
Entrevistes anteriors
Notícies
Notícies anteriors
Recomanacions
Recomanacions anteriors
Opinió
Opinions anteriors
Projectes
Recerca colombina
Ràdio Liberty
Conferències
Conferències anteriors

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

Lakuns

» Cal saber

  Celtes, ibers, ligurs i etruscos són noms de pobles històrics aportats pels grecs. Tots plegats no van més enllà de 800 anys aC. També la seva mitologia ens parla de Tartessos, el territori tocant al mar per on el sol es precipitava per l’abisme per a poder sorgir per l’orient, una gran cova o estimball on habitava el déu Tàrtar. En tots aquests pobles el grecs hi van tenir contactes i comerç.

  L’estudi del poblament prehistòric i les seves migracions correspon als arqueòlegs. Sabem que la península estava habitada des de l’edat de pedra i que van sorgir cultures megalítiques i de l’edat del bronze com la de El Argar i Millares.

  Lligar els pobles històrics amb anteriors poblaments allunyats en el temps, mils d’anys, és simple especulació. La història comença amb l’escriptura i la primera menció escrita que ens informa de la península i els seu poblament va ser en grec, llengua coneguda i la més estesa de la mediterrània. Dels púnics sabem dels seus assentaments peninsulars i el nom de I-sphan, que els romans se’l van fer seu com Hispània.

  Estrabó ens diu que Ibería vol dir “occident”, probablement d’?pe??a, hiperia “més enllà”. D’aquest nom geogràfic va sortir l’etnogràfic ‘iberes’ per denominar als habitants de la costa de llevant de la península per ser els primers habitants que hi van trobar i diferenciar-los de la resta, els keltikes. ‘Kelido’ en grec vol dir “tacat, brut” que coincideix amb els “pictos” de “pintats”. Sobre els ligurs, antics lygies (en grec lykus vol dir “llop”) serien pobles salvatges per als grecs. Els etruscos dits pels grecs tirrenys perquè la seva mitologia els feia venir de l’heroi Tirseno, se’n deien ells mateixos ‘rasenna’.

  Els ligurs preceltes, el etruscos i els ibers eren pobles de llengua no indoeuropea, junt amb els finesos, magiars, turcs i alguns pobles caucàsics.

  Dels ligurs preceltes no ens ha arribat cap escrit al contrari de l’etrusc i de l’iber. Dels celtes peninsulars hi ha escrits amb signatari iber que data de l’època romana, els anomenats celtibers, resultat de polítiques de migració obligatòria imposada pels romans.

  L’escriptura de la llengua ibèrica és el fet cultural més important. Els romans la van utilitzar en l’encunyació de les monedes a l’època republicana amb llegendes de les ciutats, dels magistrats ibers i del seu valor. Era una llengua escrita que va de Narbona a Almeria per la costa. Pirineus i Aragó. A Navarra hi ha escrits ibèrics. Estrabó informa que els aquitans s’entenien amb els càntabres perquè parlaven la mateixa llengua. Trobem escrits ibèrics a Jaén i Granada i ha rastres toponímics i escrits escadussers ibèrics en tota la península. La llengua s’escrivia amb dos signataris semblants, un al sud i un altre al nord i centre i amb un alfabet grec-jònic a Múrcia i a València. El signatari nord, amb sistema dual, és el més antic, segle V aC, i va de nord a sud. La seva uniformitat, al llarg del territori, fa creure al lingüistes que es va estendre ràpidament, potser en dos segles, igual com ho va fer posteriorment el llatí.

  Els signatari iber és semblant al trobat a Xipre, grec i púnic, però en fonemes diferents. Són semblants, també al tamazig i a les runes germàniques posteriors més antigues, segle II amb valors fonètics també diferents.

  Quan es puguin traduir els escrits ibèrics amb seguretat tindrem una altra història. Aquesta vegada protagonitzada pels mateixos ibers. Dels escrits ja en podem treure una primera informació: amb més de dos mil paraules no apareix el nom ètnic iber ni ligur al contrari de l’etrusc que amb menys paraules el nom de rasenna hi apareix sovint. L’ètnic que apareix en iber és Lakun en tot el llarg del territori. En basc ‘lagun’ és company.

  

Antoni Jaquemot

 

 
 
Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana
"Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana, de Jaume Benages, Eva Sans i Joaquim Ullan.





Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:






Actualitat
Els paisatges del mediterrani!"





Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa