Inici  |  Contacta´ns  |  Mapa del web  |  Enllaços Merxandatge  |  Hemeroteca  |  Cerca avançada
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Principals activitats
Les conferències
Cafè-tertúlia Bcn
Cafè-tertúlia Palamós
Les rutes guiades
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català

  Grans projectes

Homenatge a Colom
i a la marina catalana

2008
2009
2010
2016
Cicle de conferències
sobre la marina catalana

2009
2010
Campanya gastronòmica
Menú: l'Amèrica de Colom

2010
54 Congrés Internacional d'Americanistes
2012
Cicle de conferències
actes Tricentennari BCN

2014
Cicle de conferències
actes Tricentennari Palamós

2014

  Documentació

Cal saber
La biblioteca
Historiografia
Narrativa històrica
Activitats

  Veu pròpia

Editorial
L'entrevista
La crítica

  Multimèdia

Àudio - Vídeo - Powerpoint
Youtube - Facebook
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

Un procés d'independència amb humor

» Editorial

  Som ja a menys de 10 dies per acabar l’any 2013 i començar el tan esperat i mitificat 2014, i ens preparem per viure un any ple de sobresalts polítics per no dir alguna cosa pitjor. En aquests darrers mesos la tensió política entre el govern de Madrid i el català ha anat en clar augment, i crec realment que ara si, l’estat per fi ha entès, que els catalans “hi anem de debò”. Sigui com sigui, serà un any que farà història.

  Moltes són les tertúlies i programes de televisió que dia rere dia parlen i parlen sense arribar mai al fons de cap qüestió, i molts son els articles en premsa, que només llegint-los un pot esbrinar sense temor a errar, a quin diari pertanyen.

  Amb tot aquest garbuix de debats, editorials, cròniques i contra-cròniques, sembla que els autors de las mateixes, han perdut de vista un aspecte transcendent per aquest procés d’independència que la societat civil catalana ha iniciat ja fa algun temps: la pròpia societat.

  Els diferents actors de l’escena política i mediàtica del país i també del veí, segueixen pensant que com en temps passats, la societat catalana és fàcilment manipulable, i que amb un parell de diaris estirant per aquí, uns quants discursos derrotistes per allà, i les gotes necessàries de por, el plat ja queda ben cuinat al seu gust. Però mirin per on, i sense entrar en cap mena d’anàlisi en profunditat, aquesta societat tan de vegades passiva i necessitada d’electro-shocks, i sovint menyspreada i humiliada, sembla que ha despertat, i ho ha fet de la manera que més podia descol·locar a tots els seus presumptes controladors, amb una robusta maduresa!

  Aquesta societat catalana nostra, amb foc lent i amb molta paciència com si d’un dels millors plats d’El Bulli és tractés, s’ha anat cuinant fins a quedar “al punt”. Aquest foc lent, alimentat pel maltractament rebut des de Madrid en aquests més de 30 anys de pseudo-democràcia, l’espoli fiscal, cultural i social, l’acarnissament amb la nostra cultura, i la desmesurada corrupció que converteix a l’espanyol, en un dels governs més corruptes del 1er món, han omplert el got gota a gota fins a fer-lo vessar.

  A les actuals generacions de catalans, persones que pràcticament no van viure la repressió franquista i que només els majors de 53 anys avui van votar l’hermètica constitució, se’ls han esgotat les piles de la paciència. D’una manera adulta, pacífica i plenament conscient han dit prou!, i el millor de tot, ho fan fins i tot amb un cert toc d’humor que de ben segur farà passar aquest procés a la història per la manera en que s’està produint.

  L’11 de setembre de 2012, més d’un milió de persones van sortir als carrers de Barcelona, i l’any següent, la Via Catalana va portar quasi 2 milions de persones a les carreteres del país des de La Jonquera fins a Alcanar, i en totes aquestes manifestacions com en d’altres, el caire familiar i festiu i la manera de projectar al món el tarannà catala, va sorprendre tothom.

  D’ençà d’aquests episodis, només cal bellugar-se per les diferents xarxes socials i per tots aquells mitjans on la gent pot opinar, per veure el grau humorístic i distès amb que els catalans encaixen totes les amenaces amb les que son bombardejats a diari. Una veritable referència d’aquest humor, és el programa de TV3, Polònia, programa que setmana rera setmana lidera les audiències del canal televisiu. Els acudits a les xarxes, els comentaris sarcàstics amb que la gent respon tota ofensiva i especialment el notable nivell d’educació amb que els catalans responen els greuges, s’ha convertit en un senyal d’identitat en aquests moments històrics.

  Contra la democràcia no hi ha govern ni lleis que hi puguin lluitar, i contra la maduresa, educació, i bon sentit de l’humor, tampoc. És possible que estiguem vivint el primer procés d’independència de la història, en que un govern central autoritari, es vençut amb aquestes armes, i m’atreveixo a dir, que per golejada.

  En Pepe Rubianes ja ho deia: “Els catalans son diferents. Fins i tot tenen un “mico blanc” i una verge negra”. Tenia molta raó. Som diferents fins i tot, per a declarar la independència.

CCH

 

 
 
Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:







Translation in real time
TRADUKKA




Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa





Barcelona 1713,capital d'un estat
"Barcelona 1713, capital d'un estat" de Jordi Peñarroja
(e-Botiga)





Productes MÍTIC

Merxandatge
MÍTIC Serveis Culturals





Granja Cristall - Palamós
Granja CRISTALL
El nou espai del Cercle Català d'Història a Palamós