Envia a un amic

"La cultura immersiva, un nou món de possibilitats", a càrrec d’en Joaquim Ullan

» Conferències

(Versió de l'article en PDF)

  L'Aula d'Extensió Universitària de Sant Quirze del Vallès es troba ja celebrant el darrer trimestre d'activitats de l'any 2023. En aquest marc i en la secció de noves tecnologies, l'entitat vallesana va convidar al president de la nostra entitat, en Joaquim Ullan, a pronunciar una conferència que va portar per títol, La cultura immersiva, un nou món de possibilitats.

  El resum de les idees principals que en Joaquim Ullan va transmetre al públic assistent al voltant d'aquest tema apassionant és el següent:

  La cultura immersiva, que serpenteja com un riu ininterromput des de temps immemorials, s'ha infiltrat en la trama de la nostra història amb una força important. De forma sorprenent, l'experiència immersiva, definida com la confluència del contingut digital amb l'entorn físic, no és una innovació moderna; més aviat és un fil conductor que es remunta a uns sorprenents 800.000 anys.

  Des dels primers vestigis culturals -com els enigmàtics dibuixos de coves a Atapuerca- fins als períodes il·luminats d'Egipte, Grècia i Roma, l'ésser humà ha buscat de manera persistent la immersió a través de les construccions culturals i els espais religiosos. Les catedrals romàniques perseguien la transcendència espiritual, mentre que les gòtiques oferien una estètica immersiva, posant un èmfasi exquisit en la llum i la cerca de l'ascensió al cel.

  La revolució del segle XIX que va suposar la fotografia i l'arribada i apogeu de la fotografia estereoscòpica de Charles Wheatstone, van pavimentar el camí cap a una nova manera d'experimentar el món. Les innovacions del segle XX, com el simulador de vol Link Trainer d’Edward Link i les Teleyeglasses d’Hugo Gernsbac, van continuar aquesta evolució.

  El panorama artístic també va ser escenari de la intenció immersiva, amb artistes com Jackson Pollock i Mark Rothko dissenyant construccions amb l'intenció de poder submergir deliberadament els espectadors en les seves obres. Aquests precedents contemporanis han influït en espais immersius actuals, com la Capella Rothko a Houston.

  L'arribada dels anys 80 i 90, coneguts com les "dècades d'or" dels videojocs, i la pel·lícula "El cortador de césped" del 1992, van suposar un despertar en l'interès renovat per la realitat virtual. El 2012, Palmer Luckey liderava una revolució amb el prototip d’ulleres virtuals Oculus, marcant un punt d'inflexió l'any 2016 en què es defineix finalment la realitat virtual moderna.

  En l'actualitat, la tecnologia ha desplegat diverses formes d'immersió, com són la realitat virtual (VR), la realitat augmentada (AR), la realitat mixta (MR) i fins i tot, la realitat hàptica. Aquestes formes d'immersió han aconseguit teixir un ric tapís en l'entreteniment, la medicina, l'educació a més d'oferir als usuaris la possibilitat d'explorar dimensions més enllà de la realitat física.

  La intel·ligència artificial (IA) juga un paper crucial en aquesta evolució, donant a llum la realitat estesa (XR), que fusiona VR i AR, estenent-se més enllà dels sentits visuals per abraçar també els sensorials i els olfactius. Amb la promesa del metavers, la interactivitat, la corporeïtat i la persistència, elements fonamentals d’aquesta nova tecnologia, s'eleven com a conceptes que podrien transformar la nostra manera d'interactuar amb el món digital, en temps no tan llunyans.

  No obstant això, en aquesta ràpida escalada cap a la innovació, no podem ignorar les preocupacions ètiques i de seguretat que acompanyen la integració de la IA a les nostres vides. El desenvolupament no ètic, el desplaçament laboral, l’autonomia i la seguretat així com les bretxes digitals i el control i la governança es presenten com a grans desafiaments.

  A mesura que desbrossem el camí cap al futur, la realitat estesa podria expandir-se més enllà dels límits coneguts dels nostres sentits, obrint noves portes a formes noves d'interacció amb el món digital. Amb tots aquests progressos, la qüestió crucial que se'ns presenta és si l'evolució accelerada de la IA podria, de manera paradoxal, portar a l'autoextinció de l'ésser humà. La pèrdua de control, la mala interpretació d'objectius i la replicació descontrolada per part de les màquines són preocupacions que requereixen una consideració meticulosa mentre naveguem per aquesta nova terra promesa de possibilitats sense precedents. La cautela i la responsabilitat en la creació i integració de la IA esdevenen crucials per assegurar-nos que aquesta nova frontera entre el conegut i el que ha de venir, sigui una oportunitat per al progrés i no una amenaça per al futur de la humanitat.

Redacció del CCH