Agenda d'actes

Properes activitats organitzades pel Cercle Català d'Història

Conferència a càrrec d'en Joaquim Ullan El proper dissabte dia 2 d'octubre, el president del Cercle Català d'Història, en Joaquim Ullan, ha estat convidat a realitzar una conferència virtual pel "35° conversatorio sabatino de historia", que periòdicament organitza l'Academia de Historia del Valle del Cauca (Colòmbia). La xerrada portarà per títol: "Cristóbal Colón, Cataluña y las técnicas científicas y policiales aplicadas al descubrimiento de América".

Les rutes d'en Cristòfor Colom (amb la col·laboració de MITIC Experience)
	"Cristòfor Colom i la Vila Pals: La història mai explicada de la Descoberta d'Amèrica" Visita guiada per Pals (Baix Empordà) Dissabtes 21 i 28 d'agost i 4 de setembre a les 19h +Info i Reserves
	"L'origen de Cristòfor Colom" Visita guiada per Barcelona - Properament - +Info i Reserves
	"Barcelona i la Descoberta d'Amèrica" Visita guiada per Barcelona - Properament - +Info i Reserves

Actualitat

Espai d'actualització setmanal amb nous articles o d'altres d'interès

"Pel juny confitures, pel juliol fesols i per l'agost figues i most"

"1700, viure en temps de guerra. 1, blat i pa", de Jordi Peñarroja
"Situat al bell mig del període del Barroc i tancant el segle XVII, 1700 és l'any inicial del trànsit de la Monarquia Hispànica a l'Espanya borbónica. La transcendència dels canvis que viu Catalunya en els segles XVII i XVIII arriba fins ara, cosa que explica la poca atenció dedicada habitualment a la vida quotidiana en aquest període. I aquest és el tema de 1700, viure en temps de guerra. Dit d'un altra manera: veure com viuen i què mengen els catalans en uns temps convulsos a cavall de la tradició i la modernitat..." Editat per QU Editor    (.pdf)

El Cercle Català d'Història vol recuperar un espai natural, arqueològic i patrimonial de la platja de Pals
L'Ajuntament de Pals i altres agents del territori s'oposen a l'enderroc de Ràdio Liberty. Reclamen rehabilitar part dels edificis perquè l'espai es reconverteixi "en un referent històric i natural de la zona". Article del CCH.    (.htm)

Catalunya durante el reinado de Carlos II: Política y guerra en la frontera catalana, 1679-1697
"No era ninguna novedad para las comarcas del norte de Cataluña ser campo de batalla como tierra de frontera. La tradicional rivalidad franco-aragonesa del período medieval, continuada en la política exterior de los Reyes Católicos y de los Austrias, hizo que durante muchos siglos la historia de estos territorios estuviese salpicada por episodios de invasiones francesas y asedios a sus principales ciudades y fortalezas..." Article del professor Antonio Espino López, publicat a la Col·lecció de monograties de Manuscrits: Revista d'Històriu Moderna, publicada pel Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Font: UAB.cat    (.htm)

La Casa de la Seda de Barcelona
"La seda es coneix a Catalunya des de l'alta edat mitjana. Es troben documentats uns primers contactes comercials entre mercaders catalans i andalusins en el S. X. Pere el Gran també regularà l'activitat de la seda a Barcelona a través d'una disposició reial del S. XIII. En aquells temps, la majoria dels artesans de la seda formaven part de la comunitat jueva barcelonina. Per aquesta raó, en aquells moments, no estaven organitzats com a corporació ni participaven en les institucions del govern municipal..." Article de n'Eva Sans.    (.pdf)

L’origen català de la pesseta (o “peceta”)
"Gairebé un segle després del 1714, moment en què el país va perdre, entre molts d’altres, el dret a emetre moneda, l’any 1808, a la ciutat de Barcelona, i quan Catalunya estava annexionada a l’Imperi francès com un nou departament, s’encunyaren les primeres monedes amb la paraula pesseta. Aquestes pessetes pretenien guardar una equivalència estètica i de fraccionament amb al sistema monetari de l’època (sobretot el francès), i foren encunyades a la casa de la moneda que estava situada al carrer de Flassaders, al costat del carrer de les Mosques..." Article del Dr. Jaume Benages i Pàmies.    (.pdf)

L'aportació catalana en el descobriment
"Rafael Torrent i Orri va néixer a Olot el 9 d'abril de 1915, i va morir a Figueres el 29 d'agost de 1992. Després de cursar estudis de Dret a Barcelona s'establí el 1940 a Figueres, on més tard tindria negocis de comerç tèxtil. Amb el temps desenvolupa una àmplia tasca en la recerca i la divulgació de la història local, essent un dels fundadors de la revista Pyrene (1949) i de l'Institut d'Estudis Empordanesos (1956), a més de membre de les juntes del Casino Menestral Figuerenc i de la Societat Coral Erato. Nomenat Cronista Oficial de la ciutat de Figueres l'any 1969, fou col·laborador habitual dels mitjans de comunicació locals, com l'Empordà i l'Hora Nova. Escriví diverses obres i articles sobre la nostra història. En aquest butlletí, podrem llegir un dels seus articles." Article d'en Rafael Torrent i Orri.    (.pdf)

L’enigmàtic objecte de plom amb inscripció ibèrica del fossat del Puig de Sant Andreu (Ullastret)
"En aquest treball s’estudia la inscripció sobre un objecte de plom trobat a les excavacions del fossat del Puig de Sant Andreu, però sense un context arqueològic significatiu. Tot i que el seu contingut no és gaire clar, la disposició enfrontada de les línies apunta a algun tipus de text votiu, màgic o sagrat." Article de Joan Ferrer i Jané, Ferran Codina i Gabriel de Prado.    (.pdf)

Barcelona saca brillo a su patrimonio
"Diuen que el Consistori dedicarà més de deu milions d'euros a la conservació de l'art públic. Arran d'aquesta notícia i davant la polèmica de què fer amb el Monument a Colom, la nostra entitat s'ha posat en contacte amb l'Ajuntament de Barcelona per saber quina actuació es realitzarà a les estàtues de la base del Monument a Colom, les quals porten tapades més de dos anys. Fonts del Consistori declaren que es “realitzarà la consolidació de les figures de pedra sense afegir volumetria.” Tot i així, el CCH està seguint de molt a prop les actuacions que es vulguin realitzar al Monument amb l'objectiu que es respecti la fitxa del Catàleg de Patrimoni del PIU sobre el Monument el qual especifica que les actuacions que s'hi poden fer són les de “Manteniment, neteja i, si s'escau, restauració del conjunt del monument amb tots els grups escultòrics i elements ornamentals, conservant el seu aspecte original tant pel que fa a materials, com a la seva forma i cromatisme”." Article del diari La Vanguardia del 18/02/2021.    (.pdf)

EXPOSICIÓ: El Quixot dels ignorants, del Fons Joan Amades
"La figura i la història de Don Quixot ha suscitat admiració entre persones de tot tipus de classes socials i procedències. De fet, cada vegada que es commemora un centenari de la publicació del Quixot la dèria quixotesca s'intensifíca. De la mateixa manera que hem fet d'aquest 2005 l'any del 400 aniversari de la primera edició del Quixot, també l'any 1905, el del 3er centenari, va ser un esdeveniment molt celebrat amb tota mena d'actes, exposicions i edicions. Joan Amades a més de recollir tota la imatgeria popular sobre el Quixot, va viure directament el 3er centenari, fet que va incrementar el seuinterès per l'idealisme i l'esperit aventurer de Don Quixot. Però per altra banda, estava seduït per la figura d'en Sanxo Panza, per a ell l'escuder era el seny i sobretot el dipositaride tota la saviesa popular..."    (.pdf)

Lleida antiga
Recull de fotos de finals del s.XIX fins a la meitat del s.XX, amb la canço de fons, Garrotin de Lleida, de Patriarcas de la rumba.