Les activitats del CCH

El Cercle Català d'Història organitza regularment, un seguit d'activitats culturals diverses, a fi d'apropar al públic en general, la història de Catalunya i en especial, la tasca de recerca desenvolupada per la nostra entitat amb la finalitat d'apropar-la i difondre-la. Us animem a compartir amb nosaltres l'interès per la història!

Les conferències al CCL	Els sopars-tertúlia
Espai-tertúlia "El Cafè de l'Òpera"	Rutes guiades a peu

Agenda de rutes

Agenda d'actes

Actualitat

Espai d'actualització setmanal amb nous articles o d'altres d'interès

"Bon català fins de les pedres treu pa"

Editorial: "Ens agrada la història perquè ens interessa el futur"
"El Partenó, avui, forma part del Patrimoni de la Humanitat reconegut per la UNESCO. Nosaltres ja ho fem al segle XIV, quan l’anomenem Castell de Cetines i Pere III, el Cerimoniós, mana posar una guàrdia de ballesters per preservar aquest monument excepcional. D’això sembla que se’n diu avançar-se a la jugada o, menys esportivament, tenir visió de futur." Article d'en Jordi Peñarroja.    (.htm)

La llengua cathalana
"No es , donchs , la llengua cathalana una gerga ó un dialéctich obscur, voluntari y difícil de entendrer, com falsament pensan alguns, sino propria y verdadera llengua ; puix consta de totas las parts de que déu constar una llengua , com son noms , pronoms , verbs, particips, .preposicions , adverbis, interjeccions y conjunccions, y de totas las veus ab que cada nació expressa sos conceptes." Article d'en Floréncio Janer.    (.htm)

Mercaderes catalanes y valencianos en el consulado de Roma
"En el contexto europeo del siglo XV, Roma fue una de las ciudades que tuvo un mayor nivel de crecimiento. La conclusión del Cisma, el regreso definitivo de la corte papal y el movimiento político-cultural que inspiró el Renacimiento determinaron que en pocas décadas la ciudad aumentase su potencial demográfic02 y paulatinamente se transformase en una capital de dimensión mundial3 .Este proceso no se interrumpió con el cambio de siglo sino que, más bien, se intensificó durante el primer cuarto del siglo XVI conllevando que la ciudad papal se convirtiese en un polo de atracción de gran fuerza." Article d'en Manuel Vaquero Piñeiro.    (.pdf)

L’aportació catalana en el segon viatge de Cristòfor Colom
"Un de tants aspectes importants estudiant la història colombina i que és transcendental per entendre l’origen de l’empresa són òbviament els ports de sortida i arribada dels viatges. Perquè les coses no passen per casualitat sinó que tenen una lògica. En aquest aspecte en concret, és en els darrers 70 anys que la historiografia està donant un tomb de 180 graus." Article de n'Eva Sans.    (.pdf)

La nissaga dels senyors de Pals-Castell de Sant Miquel: Els Pere, els Tamarit i els Vilallonga
"La marina catalana necessitava d’infraestrures per reparar els vaixells o embarcacions, amb drassanes o no, però amb mà d’obra especialitzada, mestres d’aixa, calafats... El castell de Sant Miquel – també molí de Pals és encara un vell desconegut amb molts indicis de tenir alguna cosa més a veure amb l’àmbit marítim. La família Pere està relacionada des de temps immemoriables amb la reialesa, en Miquel Pere de la nissaga de Girona i propietari del molí gros de Pals, és el protonotari del rei Ferran el Catòlic i més membres de la seva família, ocupen càrrecs de màxima confiança al costat del Rei." Article d'en Narcís Subirana.    (.pdf)

Reportatge del programa "Eureka!" de COM-Ràdio sobre el "3er Homenatge a Colom"
"El diumange 15 d'agost, al voltant de les 11:30h, el programa EUREKA! de COM-Ràdio, va emetre un especial de 15 minuts sobre el "3er Homenatge a l'Almirall Cristòfor Colom i a la Marina Catalana" celebrat el dissabte 7 a Pals (Baix Empordà). El periodista Albert Castellví, va seguir en directe tota la jornada a Pals, i ha estat el responsable de l'edició d'aquest reportatge que va ser emès al programa de la Núria Jar." Grabació del programa EUREKA! de COM-Ràdio.    (.mp3)

Localitzen a Begur per primer cop una nau del s. II amb la fusta conservada
"Els arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) han descobert les restes d'un nou vaixell romà del segle II dC a la cala d'Aiguablava de Begur. Les prospeccions fetes a principi d'estiu al fondejador han permès descobrir les restes d'aquest nou derelicte, que s'excavarà en profunditat en properes campanyes. La característica més rellevant és que, per primer cop en aquest indret, els arqueòlegs han trobat parts de la fusta de la nau conservades." Article del DIARI DE GIRONA del 05/08/10.    (.pdf)

Jaume I: Cabdill militar (2 de 5)
"Diu Jaume I al Llibre dels fets que les conquestes de Mallorca i València van ser idea dels seus nobles, que el van animar a dur-les a terme. No va anar ben bé així. Per Stefano Cingolani, això va permetre al rei presentar-se com a líder d'una empresa comuna en què les aportacions militars dels nobles eren indispensables. Per saber més sobre la campanya de Mallorca recorrem a dues pintures murals barcelonines —del Saló del Tinell i del Palau Berenguer d'Aguilar— i a l'ajuda de Victòria Mora, del Museu d'Història de la Ciutat, i Jordi Camps, del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Més a http://www.bcn.cat"

E-arxius

Espai de recuperació d'articles de les nostres bases de dades que ja han estat publicats anteriorment i que pel seu contingut creiem oportú tornar a presentar als nostres lectors.

Anomenat de la Corona d'Aragó
"Hem llegit les objeccions i les protestes amb què ha estat acollida fora de Catalunya la possibilitat que el gran dipòsit documental anomenat oficialment Arxiu de la Corona d’Aragó passés a la Generalitat en virtut de l’Estatut. Aquestes objeccions i protestes surten de València i sobretot d’Aragó. ¿No és aquell l’Arxiu de tota la Corona d’Aragó? -al·leguen els protestataris. Doncs no pot reclamar-lo Catalunya, que no era sinó una part o Estat de la Corona. Tant de dret com Catalunya hi tenen Aragó i València. I encara podrien afegir, si volguessin, el dret que hi tenen Mallorca, el Rosselló i Sicília, i Sardenya, i Nàpols i tot…" Article d'en R. Planes i Albets.    (.htm)

Notícies anteriors ...