Editorial, octubre 2024
La ciència redescobreix Colom

L'origen de Cristòfor Colom ha estat durant segles un enigma que ha fascinat historiadors, investigadors i experts de tot el món. Al llarg del temps, diverses teories han intentat desxifrar d'on provenia realment aquest navegant que va canviar el rumb de la història, sense tenir en compte mai, el paper fonamental que la censura i la inquisició van poder jugar en tota aquesta qüestió. Ara, amb els avanços de la genètica, es comencen a obtenir respostes concretes que podrien posar punt final a molts dels debats històrics.

Les conclusions obtingudes de l'estudi d'ADN de Cristòfor Colom, dut a terme per l'equip de la Universitat de Granada sota la direcció del professor José Antonio Lorente, són un pas decisiu en aquesta recerca. El documental "Colón ADN. Su verdadero origen", emès el 12 d'octubre a Televisió Espanyola (TVE) i produït per Story Producciones, ha presentat noves evidències que vinculen Colom amb la riba mediterrània, i més concretament amb les regions de Catalunya, València i les Illes Balears. Aquestes troballes inclouen l'ascendència jueva del navegant, afegint una dimensió nova a la seva història personal i al seu llegat.   Llegir més!

Rutes guiades, 16 i 23 d'agost
Ruta guiada: "Cristòfor Colom i la vila de Pals: La història mai explicada de la Descoberta d'Amèrica"

El Cercle Català d'Història es plau en convidar-vos a edicions de la nostra coneguda ruta que us mostrarà els espais d'aquesta antiga vila reial, relacionats amb Cristòfor Colom i la seva gran gesta.
Cristòfor Colom escriguè en el seu Diari d'abord: "I vaig venir a la vila de Pals que ès port de mar... . La història d'un gran misteri universal, d'una gesta ocultada i de l'enorme desapariciò de documents. Amb noves proves que revelen l'enigma i descobreixen una antiga vila reial i un port protagonistes de la preparació del 1er viatge colombí.
Vine a conéixer al més gran dels almiralls catalans, el port de Pals i les darreres troballes presentades al Congrés Internacional d'Americanistes, del passat 2018 a Salamanca.

Lloc d'inici: Casa de Cultura "Ca la Pruna", Pals (Baix Empordà).
Data i hora: Dissabtes 16 i 23 d'agost, a les 7 de la tarda.
Organitza: Cercle Català d'Història
Ubicació: Pals (Baix Empordà).
Inscripcions: +Info i Reserves

L'article, març 2025
La Guitarra: un instrument que de tan a prop, ha viatjat lluny

Algú pot pensar que és molt fàcil parlar de la guitarra, ja que tothom coneix aquest instrument en versió clàssica, acústica o elèctrica. Els proposo que es facin dues preguntes i se les responguin. Després en acabar l’article vegin si anaven ben encaminats o si han trobat una nova ubicació d’aquest instrument.

D’on creuen que arriba l’instrument precursor de la guitarra, de la cultura mediterrània a l’est de la península (Grècia), o de la cultura del sud de la península (Marroc)? On creuen que neix la guitarra i on evoluciona?

Amb aquestes dues respostes s’adonaran que en sabem molt poc. La guitarra podria ser un d’aquests instruments que ha arribat més a prop del poble, gairebé podria afirmar que tothom n’ha tingut una molt a prop i fins i tot l’ha pogut tocar.

És curiós, però, quan volem saber més sobre aquest instrument ens adonem que hi ha un buit i una dispersió d’informacions que fan molt difícil poder seguir la seva evolució i la seva identitat.

Aquest article és dirigit a tota mena de públic, més o menys seguidors i/o coneixedors d’aquest instrument o també potser, a neòfits o allunyats de l’àmbit musical i instrumental, per això facilitaré informació documentada i m’esforçaré a traçar unes línies bàsiques que ens apropin a una veritat sostenible, encara que no absolutament definitiva, com de fet ho són molt poques afirmacions històriques. Un article de Josep Prats Tarsà.   Llegir més!

L'entrevista, abril 2025
Entrevistem al professor i gastrònom, Jaume Fàbrega

"...al món, per desgràcia la cuina catalana hi és pràcticament inexistent, ja que es projecta com a cuina espanyola"

Avui el nostre convidat és en Jaume Fàbrega i Colom (Vilavenut, Pla de l'Estany, 1948). En Jaume és historiador, crític d'art i professor de gastronomia a l'Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Reconegut internacionalment com el primer escriptor gastronòmic de Catalunya, ha estat guardonat en cinc ocasions amb els "Gourmand World Cookbook Awards", el premi al millor llibre de cuina del món i amb diversos premis d'assaig a Catalunya, Andorra i el País Valencià. Ha publicat una seixantena de llibres sobre gastronomia, entre ells La cuina mediterrània-La cuina catalana, en 11 volums.

Col·labora en revistes i diaris com El Temps, Serra d'Or, Diari de Girona, entre altres publicacions.

Imparteix cursos i conferències a la Universitat de València, Universitat d'Alacant, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Catalana d'Estiu, Universitat Rovira i Virgili i en altres centres culturals i acadèmics, així com cursos de Doctorat a l'Hospital Trias i Pujol, màsters a la Universitat de Vic, etc.

És membre de l'AICA (Associació Internacional de Crítics d'Art), de la FIJET (Federació Internacional de Periodistes de Turisme) i soci d'honor de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana).

En aquesta entrevista, les seves paraules, ben segur no deixaran indiferent a ningú.   Llegir més!

Novetats, gener 2025
"La roca i l’aire. Art i religió de Llull a Tàpies", de Raül Garrigasait

Raül Garrigasait (Solsona, 1979) és escriptor i hel·lenista. En el camp de l’assaig ha explorat temes com el cosmopolitisme (El gos cosmopolita i dos espècimens més, 2012), Santiago Rusiñol i l’entrada de la modernitat a Catalunya (El fugitiu que no se’n va, 2018), la relació entre els clàssics grecollatins i el poder (Els fundadors, 2020) i les connexions entre història i biografia (País barroc, 2020). És autor de les novel·les Els estranys (2017) i Profecia (2023). Els estranys (2017) va ser distingida amb el Premi Llibreter, el Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l’Any i el Premi El Setè Cel. Movent-se entre la reflexió i la nar­rativa, ha anat construint una obra que aprofita elements d’una llarga tradició literària i filosòfica per interrogar-se sobre els ídols i els males­tars de la modernitat.   Llegir més!

Títol: La roca i l’aire. Art i religió de Llull a Tàpies.
Autor: Raül Garrigasait.
Editorial: Fragmenta Editorial.

Opinió, abril 2024
Comentaris sobre una peça arqueològica trobada a la Vall d’Aranguren de Navarra

La mà d'Irulegi, apareguda el juny del 2021 en aquest antic poblat del territori bascó, ha tornat a l'actualitat a propòsit d'un dossier coordinat per un dels dos experts presents del dia de la presentació de la peça, Joaquín Gorrochategui, que juntament amb Javier Velaza, desmenteix qualsevol temptació de polèmica sensacionalista que refredi la importància de la troballa.

"La inscripció de la mà d'Irulegi és absolutament singular i d'una grandíssima importància", deia Gorrochategui, catedràtic emèrit de Lingüística Indoeuropea a la UPV, que afirma que estem davant "un unicum de l'epigrafia panhispànica, perquè reuneix a aquest text moltes coses que no apareixen enlloc més”. Per aquesta importància, per la seva inesperada troballa, “obre un camí”, i “quantitat d'hipòtesis” sobre un text amb “dificultats clares des del primer moment”, que caldrà anar desentranyant i aclarint tant com sigui possible, sobretot si apareixen més inscripcions. En tot cas, “ningú no pot negar que això no tingui cap relació amb l'euskera”, i no estan claríssimes les relacions amb l'ibèric”, assenyala Gorrochategui.

Amb tot, en aquest article d'opinió, n'Antoni Jaquemot, membre de la Societat d'Onomàstica i expert en desxiframents ibèrics, ens fa una aproximació a algunes qüestions relacionades amb aquesta mà, que com no pot ser d'altra manera, també ha estudiat.   Llegir més!

Ràdio Liberty
Critiquen que la museïtzació de Radio Liberty a Pals hagi quedat en un calaix

L'entitat ecologista Salvem la Platja de Pals i el Cercle Català d'Història critiquen que el projecte per convertir Radio Liberty en un museu de la Guerra Freda hagi quedat en un calaix. Lamenten que el PSC en promogués l’aprovació al Parlament i ara que governa "se’n desentengui". "Quan estaven a l’oposició van fer una proposta per destinar 4 milions d’euros dels pressupostos de la Generalitat, que no va prosperar per altres partits", afirma el president de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch, que lamenta que "ara que seria un moment idoni per tirar-ho endavant, no es faci res". Per la seva banda, el Govern sosté que es manté "partidari de la recuperació, parcial si fos el cas, de l’espai per museïtzar-lo i protegir-lo".
Les entitats ecologistes i de preservació del patrimoni cultural Salvem la Platja de Pals i el Cercle Català d'Història, amb el suport de SOS Costa Brava, lamenten que "no es faci res" per tirar endavant el projecte de rehabilitació de Radio Liberty. "És un monument de la Guerra Freda i un espai singular que cal preservar", exposa el president de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch, que alerta que "les construccions es troben cada vegada en més mal estat" i reclama "una inversió urgent per evitar que es continuï degradant". Notícia publicada al Diari de Girona, el 29/06/2025.   Llegir més!.

Conferència, 21.11.2024
Presentació del llibre "Colón, su verdadera identidad al descubierto", a càrrec d’en Jose Luís Espejo.
Us presentem la videogravació de la presentació del llibre, "Colón, su verdadera identidad al descubierto", que va tenir lloc el passat dijous 21 de novembre, al Cafè de l'Òpera, i que va anar a càrrec del seu autor, en Jose Luís Espejo.

El resum de les idees principals que en Jose Luís Espejo va transmetre al públic assistent al voltant d'aquest tema, així com la videogravació integra de l'acta, el podreu veure i llegir tot seguit..   Llegir més!

Data i hora: Dijous 21 de novembre, a les 7 de la tarda.
Organitza: Cercle Català d'Història
Ubicació: Cafè de l'Òpera, La Rambla 74 - Barcelona.

Especial, octubre 2024
Els dos reportatges que reescriuen la història

Per entendre els resultats de les recerques dutes a terme per la Universitat de Granada, cal veure de manera conjunta les dues parts de que consta aquesta recerca. En primer lloc, el reportatge "Secrets from the grave" de 2004 (Discovery Channel), i en segon terme, "Colón ADN - Su verdadero origen" de 2024 (Story Producciones). L'equip capitanejat pel Dr. Lorente és el mateix i en conseqüència, el fil argumental també ho és.

Com encaixarà la historiografia oficial aquesta qüestió és un misteri, però des d'aquest moment, s'ha obert un camí que ens ha de permetre fer caure tot un bosc d'enganys i falsedats.