Conferència i sopar-tertúlia amb Josep Porter: "El senyal català a la cartografia antiga" "El Cercle Català d'Història va convidar a la conferència i sopar-tertúlia que vam celebrar el passat dia 19 de gener, a un altre personatge d'excepció, el conegut vexil·lòleg en Josep Porter i Moix, qui ens va introduir un tema importantíssim i polèmic com és el de l'aparició del senyal català en determinada cartografia antiga." Article de la redacció del CCH. (.htm)
"Una pragmàtica de la infanta de España i princesa de Portugal doña Juana, relativa al altoaragon" "Como homenaje al querido maestro Ricardo del Arco, publicamos a continuación un curioso documento del siglo XVI, relativo al Altoaragón, que viene a aumentar el número de los publicados por el insigne investigador. Aun cuando su campo predilecto no fue la história altoaragonesa del siglo XVI, no dejo de publicar interesantes estudios sobre ella y bastantes documentos ineditos." Article d'en Virgilio Valenzuela Foved. (.pdf)
La victòria catalana de 1705 "Informació relativa a la noció federal de Nació catalana anterior als fets de l'11 de Setembre de 1714. La declaració signada pel mateix Felip V, l'any 1702, conjuga tres conceptes diferenciats d'alló mateix que avui coneixem com a Catalunya: Nació catalana, Catalunya i Principat. I sobre aquest darrer remarca que: “... és lliure i independent”." Article d'en Lleonard Garcia i Solà.
Els arqueòlegs troben els fonaments del primer temple cristià de la ciutat de Girona "Un dels fets històrics més misteriosos de Girona, l'origen del cristianisme a la ciutat, compta amb noves informacions aclaridores gràcies a unes excavacions arqueològiques. Un programa europeu de recerca arqueològica ha permès localitzar i desenterrar les restes del primer temple cristià que va tenir la ciutat de Girona, situat exactament en el lloc on avui s'alça la gran església de Sant Feliu." Article del DIARI DE GIRONA del 30/01/10. (.pdf)
Els dos itineraris macabres de J. C. "Vençuda que fou la Germania, la terra tota s'endolà i la maledicció planà damunt Mallorca". Així comença Joanot Colom i Cifre, Instador del Poble de Pere Oliver i Domenge, relat d'una de les pàgines més manipulades de la història. Joanot Colom, líder de la valenta i heroica rebel·lió contra l'abús que patien menestrals i pagesos, és un mite que fa tanta de nosa ara com en va fer en vida." Article del DIARI DE BALEARS del 28/09/09. (.pdf)
Especial
Presentació de l'associació Mare Nostrum "L'espai de Can Comas de Pineda de Mar s'ha quedat petit per a la presentació en societat del naixement de l'associació Mare Nostrum. Una entitat cultural que es posa en marxa amb l'objectiu de difondre i divulgar els valors de la cultura pinedenca, la catalana i la mediterrània. I és que, segons ha destacat un dels impulsors de Mare Nostrum, Raimon Miranda, és imprescindible recuperar la memòria cultural històrica per a poder continuar treballant tant pel present com pel futur. Durant la presentació, aquest divendres a la tarda, l'historiador Francesc Estrems ha exposat la relació històrica entre Pineda de Mar i la mediterrània. La xerrada ha servit per comprendre el model actual de societat i a través de la qual s'ha posat de manifest el final cíclic que compleix. Al final de l'acte, s'han lliurat de manera honorífica, els carnets als primers socis de l'entitat. Una de les activitats previstes per Mare Nostrum és la xerrada que tindrà lloc el dia 13 de febrer i que es dedicarà a la figura de Cristòfor Colom, a les veritats i mentides sobre els seus orígens."
E-arxius
Espai de recuperació d'articles de les nostres bases de dades que ja han estat publicats anteriorment i que pel seu contingut creiem oportú tornar a presentar als nostres lectors.
Gramàtica i apologia de la llengua catalana "L’honor de fer que l’arrencada de La Renaixença tindria que correspondre a la publicació de la “GRAMÁTICA Y APOLOGÍA DE LA LLENGUA CATHALANA” de Josep Pau Bellot i Torres, impresa a Barcelona a principis de 1814 o sigui en el mateix moment en que els francesos evacuaren la ciutat, i que no caigué en el buit, com queda demostrat que sis o set anys després, calgué fer una segona edició." Article d'en Gustau Adzerias. (.htm)