Inici  |  Contacta´ns  |  Mapa del web  |  Enllaços Merxandatge  |  Hemeroteca  |  Cerca avançada
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Principals activitats
Les conferències
Cafè-tertúlia Bcn
Cafè-tertúlia Palamós
Les rutes guiades
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català

  Grans projectes

Homenatge a Colom
i a la marina catalana

2008
2009
2010
2016
Cicle de conferències
sobre la marina catalana

2009
2010
Campanya gastronòmica
Menú: l'Amèrica de Colom

2010
54 Congrés Internacional d'Americanistes
2012
Cicle de conferències
actes Tricentennari BCN

2014
Cicle de conferències
actes Tricentennari Palamós

2014

  Documentació

Cal saber
La biblioteca
Historiografia
Narrativa històrica
Activitats

  Veu pròpia

Editorial
L'entrevista
La crítica

  Multimèdia

Àudio - Vídeo - Powerpoint
Youtube - Facebook
cch
 

Hemeroteca

» Setmana del 26/07/11 al 22/08/11

Espai d'actualització setmanal amb nous articles o d'altres d'interès

Els més llegits dels darrers dies

El Cercle Català d’Història desembarca a Palamós al nou Espai “Granja-Cristall”
   (.pdf)

Entrevista a en Joaquim Ullan al programa "PRISMA", de RÀDIO VILAMAJOR
   (.mp3)

Algunes consideracions sobre la presència catalanoaragonesa a Roma entre el final del Quattrocento i el principi del Cinquecento (1492-1522)
   (.pdf)

La Tomba, l'Efígie i la Figura de Pere el Gran
   (.pdf)





Refranyer

"A ca l'amic ric, no hi vagis si no ets requerit"

La marina catalana

Algunes empremtes de la permanència del català a la comarca de Cartagena (Múrcia): Del segle XIII al XVI
"En aquest treball sobre la toponímia i la presència del català a Cartagena (Múrcia) durant els segles XIV i XV trobarem casos de terminologia catalana o catalanades en documents transcrits, no originals de Cartagena com els ja coneguts en d'altres casos, textos o llibres, en una tònica que cada cop es va fent més evident. Aquesta setmana, recomanem especialment la lectura d'aquest article que va publicar els “Quaderns de Migjorn 3. Revista d'estudis comarcals del sud del País Valencia” de l'autor Alfonso Grandal López- Arxiu de Cartagena. Resulta alarmant la observació que fa l'autor. Alfonso Grandal quan ens recalca en una de les notes que la major part dels documents medievals de l'arxiu de Cartagena vàren desaparèixer al 1503, quan la ciutat deixa de ser senyoria dels Fajardo i passa a la Corona, i una nova desaparició documental al 1521 durant la rebelió de les Comunidades. La recerca de l'autor es va dur a terme gràcies a documents alternatius, i fonts secundàries que li han permés seguir el rastre dels catalans i la presència activa i destacada del català a Cartagena i Múrcia. En relació a aquesta zona geogràfica de la península, recordarem també com, segons el mapa de Dulcieri fet a Mallorca l'agost de 1339 ( anterior al d'en Cresques ) hi consta el topònim en català “Cap de Pals” en comptes del Cabo de Palos i que va descobrir i donar a conèixer la investigadora Eva Sans l'any passat.
Amb un especial èmfasi, volem destacar com van creixent les evidències de la desaparició de documents de viles i ciutats en les quals en el passat hi van tenir presència els catalans de manera important per temes comercials i logístics. Esperem que gaudiu d'aquesta interessant lectura." Article de n'Alfonso Grandal López.
   (.pdf)

Imaginari català

La Magdalena Leggente de Barcelona
"Las notícias sobre Leonardo da Vinci están en boga. Un equipo de expertos, conducidos por el 'Comitato Nazionale per la Valorizzazione dei Beni Storici Culturali e Ambientali' de Roma, está realizando una profunda investigación para comfirmar si Lisa Gherardini, enterrada en el convento de Santa Úrsula en Florencia, és la celebre Gioconda. Ahora, en nuestro país, una possible pintura perdida del genio toscano podria aportarnos nuevos datos sobre la parte mas desconocida de su vida y de su obra." Article d'en Jose Luís Espejo.    (.pdf)

Les dones catalanes i la Història de Catalunya
"Quin és el model de la dona catalana ideal, la dona exemplar d’un temps i un país? Quins són els noms de les protagonistes que l’encarnen i ens en donen testimoni? En el llibre “Les dones en la nostra Història” de Ferran Soldevila, llegeixo quelcom sobre les dones de Catalunya que han estat casades amb reis i emperadors. Uns fets, per cert, poc coneguts a nivell del poble català; a les escoles no s’ensenyen; no hi ha prou monuments que ho commemorin i en facin memòria." Article d'en Jordi Salat.    (.pdf)

L´aportació àrab, berber i turca en la cuina catalana
"Quin és el futur de la cuina?. La globalització impietosa, que ens proposa una esllanguida taula a base des pseudoaliments, de fast food, de simulacions?. O una cuina més rica, més intercultural, en la qual s' hi renovaran interculturalistats (o pluriculturalitats, que fóra millor) anteriors, com les de caire semític?. Crec que,donada l' evolució de les migracions a casa nostra- magrebins, subsaharians-, aquest és un futur...al costat, també del fast food." Article d'en Jaume Fàbrega.    (.pdf)

Costums i creences populars i religioses
"L’abast del mètode científic i els avenços tecnològics han contribuït els últims anys a atenuar la importància de les supersticions i averanys de tota mena. Malgrat això, la cultura popular catalana manté costums i festes amb unes arrels que s’allunyen del descregut empirisme i que recorden les arrels religioses cristianes del poble." Article publicat al portal CULTURCAT.    (.pdf)

Especial

La ruta dels Templers capt.1
El Castell de Peníscola és una fortalesa que ocupa la zona més elevada del penyal sobre el qual se sustenta l'antiga ciutadella. Es va començar a construir en 1.294, concloent-se l'obra en 1.307 i els seus promotors, els enigmàtics templers, la van edificar a imatge i semblança dels castells de Terra Santa. Compartix amb el Vaticà i el palau dels papes d'Avinyó el privilegi d'haver sigut seu pontifícia, ja que l'època més important dels seus més de 700 anys d'existència va ser aquella en què va ser refugi de D. Pedro de Luna, el papa Luna, Benet XIII.




 

E-arxius

Espai de recuperació d'articles de les nostres bases de dades que ja han estat publicats anteriorment i que pel seu contingut creiem oportú tornar a presentar als nostres lectors.

La biblioteca

"La traïció anglesa" d'Antoni Muñoz i Josep Catà
"Seguint els seus treballs sobre la nostra història dels segles XVII i XVIII, els amics Muñoz i Catà, investigadors incansables, ens desvetllen ara a LA TRAÏCIÓ ANGLESA la clau dels ignominiosos tractats d’Utrecht el 1713 i la posterior derrota catalana, amb la capitulació de Barcelona l’Onze de Setembre de 1714 i, finalment, de Mallorca el juliol de 1715. I la clau no és altra que la traïció anglesa, com molts ja intuïen o afirmaven." Article d'en Jordi Peñarroja.    (.htm)


Hemeroteca / Darreres novetats

 
 
Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:







Translation in real time
TRADUKKA




Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa





Barcelona 1713,capital d'un estat
"Barcelona 1713, capital d'un estat" de Jordi Peñarroja
(e-Botiga)





Productes MÍTIC

Merxandatge
MÍTIC Serveis Culturals





Granja Cristall - Palamós
Granja CRISTALL
El nou espai del Cercle Català d'Història a Palamós